TW
0

"Occident ha d’anar en compte amb el made in China, ja que produirà més atur. Entenc que el mercat xinès desperti un gran interès a Europa perquè és un gran consumidor, per la qual cosa els comerciants xinesos tenen un tracte preferent i els prenen en consideració.

Amb tot, això generarà més desocupació i incrementarà els problemes dels treballadors i les indústries espanyoles i, en general, occidentals". Això és el que assegurà ahir el lama Thubten Wangchen, director de la fundació Casa del Tibet de Barcelona, que aquest cap de setmana imparteix a Palma el curs Introducció al budisme tibetà, presa de refugi al centre Dharma.

A punt de complir-se els 50 anys de la invasió xinesa del Tibet (10 de març de 1959), el mestre budista va alertar ahir de la "dramàtica" situació que viuen els tibetans una vegada finalitzats els Jocs Olímpics de Pequín.

"Pensàrem que les Olimpíades en suposarien una obertura, però no ha estat així. Al contrari, la repressió xinesa ha empitjorat. Els carrers estan ocupats per l’Exèrcit i no hi ha presència de turistes ni de periodistes. La situació és dolenta", va lamentar.

"Al Tibet els xinesos van entrar en silenci, en principi van ser humils... però deu anys després ens van envair. En l’actualitat, vuit milions de xinesos viuen davant sis milions de tibetans que queden al país: una invasió en tota regla", recorda amb tristesa el monjo.

Thubten Wangchen va néixer el 1954 al Tibet. Com molts d’altres, el 1959 es va veure obligat a abandonar el seu país i quan tenia cinc anys mendicava als carrers de Katmandú, al Nepal, per sobreviure.

Posteriorment, gràcies als auspicis del dalai-lama i amb l’ajuda del Govern de l’Índia, va poder ingressar en una escola per a refugiats tibetans a Dalhousie, on va aprendre la llengua, la cultura, la història, l’art i la filosofia budistes.

Quan tenia 16 anys, va entrar al monestir budista de Namgyai, a Dharamsala (al nord de l’Índia) i fou allà on el dalai-lama va establir el Govern tibetà a l’exili.

El 1981 arribà per primera vegada a l’Estat espanyol. El 25 de setembre de 1998 Thubten va aconseguir la nacionalitat espanyola i s’hi convertí així en un dels primers ciutadans d’origen tibetà.

Quatre anys abans, el mateix dalai-lama va inaugurar la Casa del Tibet, en l’actualitat convertida en la fundació que Thubten dirigeix.

La manifesta resistència que ha mantingut a l’Estat espanyol contra la invasió xinesa del Tibet li ha costat més d’un disgust. "La Generalitat i els Mossos d’Esquadra ja m’han advertit que vagi en compte amb els xinesos. Són poderosos i aquí hi ha màfies", va comentar.

Aquest monjo budista es defineix com una persona que no ha perdut l’esperança. "Durant tots aquests anys, hem organitzat una resistència basada en la veritat i la no violència. Una lluita que ha encapçalat el dalai-lama i que ha aconseguit la simpatia general dels occidentals i molt especialment dels espanyols".

Malgrat les dificultats que ha experimentat en la seva vida, Thubten Wangchen aclareix que no pateix cap trauma: "Som feliç tot i que no vaig tenir cap joguina". "Els al·lots occidentals estan contaminats pel materialisme. Són educats en l’ambició, la competitivitat... Així, és difícil no espantar-se davant d’una crisi econòmica".

"Cal reflexionar i pensar per què no es va escandalitzar Occident davant de la crisi espiritual, de valors. Així no hi ha equilibri, Occident ha capgirat la seva imatge a l’exterior i és massa materialista", conclou Thubten Wangchen.