Ander ZurimendiPalma05/03/09 0:00
TW
0

Ha arribat el març i les calçotades més populars es duen a terme pertot arreu. Les Illes Balears no són alienes a aquesta tradició, si bé es tracta d’un costum més arrelat a Catalunya. Sobretot es fa a Valls, un poble doblement cèlebre perquè, a més de tenir les plantacions de calçots més grans del territori, és bressol de castells. No debades, el muncipi tarragoní ha donat lloc a dues de les colles castelleres més sonades: La Vella i Joves Xiquets de Valls. Precisament, mai no falten a les seves celebracions dominicals aquestes cebes tendres. Es tracta d’una verdura caracteritzada per un cos blanc i bla que pot arribar als 15 o els 20 centímetres. De fet, aquesta és la part comestible, per la qual cosa com més gran sigui, millor. En canvi, les fulles es tiren.

L’origen

El nom prové de l’acció amb què es "calça" la terra sobre aquest producte. L’origen, però, és més difús. Expliquen les rondalles que a Xat de Benaiges, camperol del segle XIX, se li cremaren les cebes que tenia posades al foc i se n’adonà que no estaven completament torrades. Això no és tot, sinó que talment com si fossin pétals de la corol·la d’una rosa es podien llevar les capes cremades de la planta. Aquestes amagaven, precisament, un cor tendre i saborós. Fins i tot contenen propietats nutritives, bàsicament diürètiques, digestives i tonificants. Per totes aquestes peculiaritats el calçot esdevé protagonista al llarg de la seva temporada: des del més de febrer fins a final d’abril. Per això, és habitual veure grans dinars de dissabte o diumenge a foravila. Aquest producte es menja torrat i, preferiblement, damunt branques d’avellaner. S’ha de preparar sobre la flama viva i no esperar que es converteixi en brasa.

Quan es veu que les capes exteriors són negres i estan entreobertes (a més d’expulsar certa espuma), es pot deduir que ja està llest per treure’ls del foc. Finalment, s’emboliquen amb paper de diari i es deixen reposar durant uns minuts (segons el cuiner). Després de llevar-los les fulles, ja es poden prendre. Normalment es banyen en salsa romesco, feta de maneres molt variades.

On trobar-ne a Palma

Tot i que Mallorca no és terra de calçots, sí que se’n menjen. Un bon exemple en són les calçotades que organitzen cada any a molts indrets de la Part Forana. Si pensau organitzar una calçotada pel vostre compte, podreu trobar la matèria prima al mercat de l’Olivar. Ara bé, s’han de comanar abans. A la parada del fruiter Miquel Gelabert (971 717 510) s’han d’encarregar entre setmana i anar a recollir-los divendres o dissabte. El preu és de 30 cèntims per calçot i s’entreguen en manats de 25 o 50 unitats. En canvi, si vos dirigiu a les germanes Amengual (971 711 539), en trobareu pel mateix preu, però s’han de demanar abans de dimecres.

A Sansó i Bonet (971 712 474) surten a 35 cèntims la peça i el gènere prové igualment de Valls (Tarragona). En cas de no tenir espai a foravila o bé els estris i la graella adients per torrar els calçots, es pot visitar el restaurant Ses Coves de Gènova. Es tracta d’un establiment especialitzat en petites calçotades. A més a més, sempre quedarà la possibilitat de fer-los a la paella. Que no seran tan bons com de l’altra manera és evident, però almanco els tastareu!