Ander ZurimendiPalma13/02/09 0:00
TW
0

Era el 12 de febrer el dia que Charles Darwin nasqué a la vila anglesa d’Shrewsbury, el dia que havia de veure la llum el científic més reputat del món anglosaxó i del qual els britànics se senten més orgullosos. I és que Charles Darwin, amb la seva teoria de l’origen de les espècies, assenyalà el camí (o el passat) de tota la humanitat. És per això que la Universitat de les Illes Balears també s’ha volgut adherir als actes de l’anomenat Any Darwin. Ahir es presentà, de fet, una exposició que glosa la seva figura i teoria científica. La mostra, instal·lada a l’edifici Jovellanos, fou inaugurada per la rectora de la UIB, Montserrat Casas.

La doctora alabà la figura del britànic des d’àmbits ben diferents. Per una part, destacà la seva paciència i rigor, ja que Darwin treballà la seva teoria durant vint anys. I no gosà publicar-la, oficialment, fins que el seu col·lega Russell Wallace també extragué la mateixa conclusió. Però havien passat vint anys. El mateix Darwin justificava les seves fites ("en la mesura en què n’hagués tingudes"), en "l’amor per la ciència i una infinita paciència". Són extractes de les seves memòries no censurades, que la rectora Casas recordà ahir en veu alta.

I és que el científic britànic hagué de barallar-se amb els mites religiosos de la seva època. Com que l’edat del planeta Terra no superava els 6.000 anys. O que era impossible un canvi de forma de les espècies que Déu havia creat. Fins i tot hagué de trencar amb la supremacia que la saviesa obtinguda per revelació divina tenia sobre del coneixement científic i l’observació. Una faceta, aquesta darrera, que Charles Darwin treballà àmpliament durant anys. L’observació, la meditació, l’enraonament. Ho féu a bord del Beagle, cèlebre vaixell amb el qual solcà els cinc oceans. Les illes Galàpagos, Terra de foc i la Patagònia són tres dels punts geogràfics més profitosos pels seus estudis. O Valparaiso, Riu Negre, la illa Mauricio, les Malvines i la brasilera Brasil...

La seva recerca està documentada a la mateixa exposició de la UIB, que mostra cranis humans dels Homo Habilis, Homo Erectus i Homo Sapiens (conegut com l’Home de Cromagnon). També es mostren antigues edicions de les publicacions de Darwin. Els llibres han estat cedits per la Biblioteca Diocesana i la Balear per a l’ocasió. Dins les vitrines, a més a més, hi ha els cossos sense vida d’una mostra d’insectes. A la fi, subjecte d’estudi del científic. Darwin, casat amb la seva cosina Wegdwood i amb la qual tingué tres fills, s’havia instal·lat a Down House, una casa victoriana al sud de Londres, en la que arribà el 14 d’octubre de l’any 1842. Hagueren de passar 19 anys fins que, al novembre de 1859, per fi es disposà a publicar la seva obra. Estremí el món d’aleshores, per revolucionari. I encara estremeix el d’avui, per visionari.