Ander ZurimendiPalma06/02/09 0:00
TW
0

L’ofici de Pep Calafell és familiar, i per partida doble. Ell mateix assegura que el seu pradí construí la primera caseta al Port d’Andratx. No debades, era un pescador avesat als costums de la mar, com ara el de cuinar un arròs de peix just acabat de treure de les aigües. Allà, mar endins i a la mateixa barca, feien un petit foc i hi bullien l’arròs amb els caps dels peixos que havien capturat. Una tomàtiga, un all i poca cosa més. El resultat, un plat senzill i d’estiu que constitueix un pilar de la cuina mallorquina. "Econòmic, amb poc gènere però bo, com les sopes mallorquines. A més, és de tota la vida", resumeix Calafell. Amb tot, segons Calafell, el costum de cuinar aquest plat s’havia perdut o malformat. "Ara li posen de tot: gambes, musclos i fins i tot productes que no són mallorquins!", es queixa el cuiner.

Fou en aquest context determinat que hi actuà son pare, que ja aleshores havia obert un restaurant Andratx. Això explica la doble tradició, pescadors i cuiners. Calafell les ha unides per intentar recuperar "l’essència de l’arròs mallorquí". Parla des de darrere dels fogons del restaurant Rocamar (carrer de Joaquim Fuster, 1. El Molinar). Allà, amb les vistes de la badia de Palma que ofereix el Portitxol, és on ha situat el seu establiment. Només amb una ullada a la carta ja s’obre l’apetit: caldereta de llamàntol, arròs de pescador, arròs brut... Els plats específics d’una arrosseria. Això sí, tots aquests tenen un denominador comú: el peix, sobretot el que entra a terra des del port d’Andratx.

A més a més, si el comensal encara té lloc a l’estómac per tastar un segon plat, el gall de Sant Pere resulta una opció tan tradicional com interessant. Un petit consell: remullar-lo prèviament en llet, ja que li llevarà tot l’oli que pugui absorbir durant la fregida. De fet, tots els productes del Rocamar estan arrelats al territori mallorquí. Com a excepció tan sols hi ha un vi blanc del Penedès, Blanca de Pacs, que tan bé acompanya les viandes de la mar.