El 2009 és un any de profusa simbologia per la comunitat científica, ja que es commemoren els 200 anys del naixement de Charles Robert Darwin. I a més a més, se celebren els 150 anys de la publicació de l’obra mestra de l’investigador: L’origen de les espècies. És en aquest marc de coincidències que el present curs ha estat declarat internacionalment com Any Darwin. I si bé les activitats s’estendran pels quatre punts cardinals del planeta, les Illes Balears també hi aportaran el seu gra d’arena. L’objectiu: ajudar a difondre els coneixements que Darwin deixà a la humanitat. El comissari de l’esdeveniment, Camilo J. Cela Conde, tornà amb les seves paraules fins a aquell llunyà 1859: "Darwin tingué una idea ‘perillosa’ per la societat d’aleshores, però gosà explicar-la".
Darwin afirmà que els descendents eren molt diferents dels ancestres. I d’aquí, a l’origen de les espècies, a la teoria de la selecció natural. De tota manera, no ho tingué gens bo de fer, perquè desenvolupà el seu pensament en un moment històric –el segle XIX– en què els coneixements no es transmetien d’una generació a l’altra fàcilment, ja que no hi havia, és clar, els recursos explicatius necessaris per abordar un debat així. Que la presentació de la seva teoria tingués lloc en una institució com la universitat prengué més significat que mai. Darwin va fer la seva dissertació sense invocar éssers sobrenaturals per explicar la diversitat biològica, sinó que modelà la teoria de la selecció natural.
Bàsicament, ve a dir que la diversitat biològica es deu a les modificacions genètiques acumulades per l’evolució al llarg de la història. I els efectes ambientals (com ara la manca de recursos, canvis geològics o l’arribada de noves espècies) condicionen la reproducció entre individus de trets diferents i heretables. Charles Darwin, l’impertèrrit investigador de la ciència, tornà a suscitar una gran polèmica en publicar, l’any 1871, L’origen de l’home. La tesi principal d’aquesta obra és que els éssers humans provenen d’un animal similar a la mona. La seva incidència en la comunitat científica fou de tant d’abast que ara, 150 anys més tard, "retre-li homenatge és un deute de la humanitat", assegurà la rectora Montserrat Casas. "Avui en dia gaudim dels avanços científics com si haguessin sortit del no res, però hi ha molta feina darrere". Així, amb aquest esperit, presentaren ahir l’any que "vol reivindicar el seu llegat".
El campus de la UIB, per exemple, acollirà per juny la conferència del biòleg Francisco Ayala, sempre a les travesses per rebre el premi Nobel. El CSIC, en col·laboració amb la UIB i amb l’IFSC, organitzarà igualment el congrés internacional 150 years after Darwin, que tindrà lloc del 23 al 29 de novembre. L’Ajuntament de Palma també s’ha involucrat en la celebració de l’Any Darwin. De fet, el 12 de febrer inaugurarà un carrer al Coll d’en Rabassa amb el nom del científic anglès, precisament coincidint amb l’aniversari del seu naixement. A més a més, els autobusos de la flota municipal anunciaran l’Any Darwin amb una campanya publicitària. Però la gran fita intel·lectual serà l’International symposium on islands and evolution, que es durà a terme a Maó (Menorca) entre el 14 i el 17 de setembre. La trobada pretén aplegar la plana major dels biòlegs evolutius d’arreu del món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.