Ander ZurimendiMadrid16/01/09 0:00
TW
0

Els menorquins varen realitzar ahir una encesa reivindicació de la seva artesania. Concretament, de la bijuteria ideada, dissenyada i distribuïda des de la mateixa illa. L’escenari fou la fira Giftrends, setmana del regal, la bijuteria i la joieria, que es du a terme al recinte firal de Madrid i que congrega una trentena d’empreses i artesans de les Illes Balears. Fins a aquell indret es varen desplaçar la consellera de Comerç, Energia i Indústria, Xisca Vives, i la seva homòloga insular, Tuni Allès. Tot i els temps foscos com els que ara viu l’economia, Vives volgué enviar un missatge optimista. La raó és senzilla: "Patim una crisi, és evident, però també s’obre una finestra". De fet, l’artesania, també la creada a Mallorca, "ha de realitzar uns canvis substancials, que li permetin continuar encapçalant el sector", assegura Vives, perquè un pic que el sector assolí la posició de líder, mai no va gosar modificar el seu producte.

Ara la crisi servirà per reimpulsar-lo com si es tractàs d’un revulsiu, segons opina la majoria d’artesans. A banda de la crisi, de la qual cap ram econòmic no ha aconseguit fugir, la bijuteria també ha de lluitar contra un fort handicap: les importacions d’objectes d’origen xinès. Tal com assenyala Miguel Parés, de l’estand Fus Balear, "envaeixen el mercat amb uns preus que són impossibles d’igualar". Això és degut, segons Parés, al fet que els impostos que s’han de pagar a l’Estat espanyol, "com a qualsevol altre país civilitzat", redueixen els marges de befici.

Preguntat sobre com els podríem superar, respon que ho aconseguiríem amb un bon modelatge i qualitat en el producte. És la mateixa respota que la consellera Vives té al cap, ferma defensora com és del producte illenc. Les sabates, el vestit i les peces de bijuteria que ahir lluïa al coll en són una bona mostra. Ara bé, el tema que el sector té un competidor infatigable a la República Popular de la Xina ve d’antic. Potser, de poc després de l’Expo de Sevilla o dels Jocs Olímpics de Barcelona. "Fou aleshores –explica Parés–, a mitjans anys noranta, quan començàrem a perdre-hi terreny".

Prova de la paranoia que els dependents dels expositors senten pel que fa "als xinesos" és la desconfiança amb la qual tractaren ahir el fotògraf de dBalears. Durant anys, ha estat corrent que espies (no tan sols xinesos, sinó la mateixa competència espanyola) obtinguessin imatges dels productes exposats per després imitar els models. Amb tot, la recepta per mantenir la quota de mercat no és tan enrevessada. Segons Juan José, "és veritat que vénen mesos durs, com també ho seran per als lampistes, fusters…". Ara bé, ell seguirà una estratègia de nova creació. "S’han de dissenyar moltes coses diferents, una nova línia a cada fira". Les seves peces, de tipus ètnic, tenen una sortida molt còmoda. Així, el seu modelatge juvenil i artesanal convida a penjar-se-les del coll i brillen com tots els metalls processats a la tranquil·la illa de Menorca.