TW
0

Tot i que la tempesta encara no ha arribat, l’Església ja mostra un tarannà relaxat davant la campanya ateista als autobusos municipals. I és que el Bisbat de Mallorca no tindria, en principi, intenció de promoure una guerra entre religiosos i ateus. Teodor Suau, vicari episcopal de Formació, assegurà ahir que la publicitat atea "entra dins la llibertat d’expressió". Sempre segons la seva opinió individual, "la campanya ens beneficia, perquè ara tenim un motiu més per reafirmar la nostra condició: donar raó o testimoni de la nostra fe". I és que un simple missatge publicitari "no pot fer mal a cap creient, ja que ningú no perdrà la fe per això".

"No és ofensiva"

Bernat Vicens, president de Drets Humans-Mallorca i cristià de base, també volgué llançar un missatge de calma. "No crec que sigui ofensiva pels que som creients. I és correcte que plantegin aquest debat, si és això el que volen". Una posició que els distingeix d’altres jerarquies eclesiàstiques arreu de l’Estat espanyol. A Madrid, per exemple, el Centre Cristiano de Reunión ha llançat una contracampanya inserint la seva pròpia publicitat a dos busos de la comunitat. Un vehicle recorre el centre de Madrid i un altre les poblacions del sud, amb una tanca publicitària en què es pot llegir Déu sí existeix. Gaudeix de la vida amb Crist.

Tanmateix, la campanya també ha arribat fins a la seu central del catolicisme. El president del Consell Pontifici de la Cultura del Vaticà, l’arquebisbe italià Gianfranco Ravasi, ha qualificat recentment de carnavalada la iniciativa atea. "És estúpid i superficial, a més d’una provocació". Aquesta darrera paraula, "provocació", també fou la utilitzada ahir per Mustafà Boulharrak, president del col·lectiu d’immigrants marroquins Al Maghreb. Boulharrak manifestà que "no sé a què ve ara aquesta campanya, ni li veig cap justificació". I afegeix: "Realment, crec que només està orientada a ferir sensibilitats, siguin de musulmans o de cristians". Segons Boulharrak, "vivim a un estat laic i, per tant, aquest debat ja està superat".

Falsa dicotomia?

Els ateus, a més a més, s’han irritat més pel contingut que per la manera. Segons Bernat Vicens, "el plantejament és tendenciós, perquè ve a dir que només els ateus poden ser feliços o, dit d’una altra manera, que els creients no podem gaudir de la vida". Un punt amb el qual es mostra d’acord el vicari episcopal Teodor Suau. "Oposar Déu a la felicitat és un error, perquè als cristians el Senyor ens aporta un plus de felicitat i passió per la vida", critica Suau. L’historiador felanitxer Ramon Roselló i Vaquer també mostrà dubtes respecte al lema, tot i que des d’una perspectiva antagònica. "Si diuen que probablement Déu no existeix, és que ni ells ho tenen clar".

Des d’uns dels enemics tradicionals de l’Església Catòlica, Ben Amics, tampoc no volgueren llançar més llenya al foc. "Nosaltres estam en contra de la jerarquia catòlica, però no de les creences religioses dels ciutadans", assegurà José Mateo, portaveu del col·lectiu de transsexuals, lesbianes i gais de Mallorca. De fet, si de l’organització hi ha grups de militants catòlics. "Ara bé, en cap cas no criticam la campanya, ja que és positiu que la gent lluiti per les causes que considera justes", conclou Mateo. Cauts també es mostren els membres del Moviment Laic i Progressita-IB, que, tot i no promoure la campanya, camina en la seva línia. Altres grups d’esquerres també es congratularen ahir de l’arribada de Belcebus.