“El cafè just obre escletxes. Ara és el torn del sucre, de la mel...”

Quins són els criteris per qualificar de comerç just un cafè?
Ha de ser fabricat per petits productors que respectin criteris ambientals i socials, com ara prohibir la contractació de menors d’edat. A més a més, els treballadors de les cooperatives estan inscrits en la Seguretat Social del país.

Com s’organitza la feina?
Ens basam en un sistema cooperativista, de 10 centres diferents. En total, hi estan involucrades prop de 4.000 famílies. Evidentment, existeix el dret de sindicació. I les dones tenen les eines suficients per millorar les seves qualificacions tècniques, en cas que no hagin tingut la possibilitat d’estudiar.

I quines són les condicions a les grans explotacions cafeteres?
No gaudeixen, ni de lluny, de feines estables. A més, a les plantacions no tenen accés als metges, a la Sanitat.

Contracten infants?
No sempre, però tampoc no tenen polítiques per evitar-ho. I és que, de casos, n’hi ha a voler.

Considera justificat que els nins ajudin els pares si l’economia familar és de màxima pobresa?
No, tot i que sigui una necessitat evident. Perquè, si fan feina, els estam furtant el seu futur. Si no estudien, reproduiran la situació econòmica eternament.

Quines polítiques mediambientals desenvolupen?
Tenim un pla de respecte ambiental. Cuidam de la diversitat biològica i de la conservació de les terres. Així mateix, els nostres cafetars són un corredor ecològic. Els ocells hi passen, per damunt, i mengen a les zones properes de vegetació que limiten amb les nostres terres. Igualment, tenim cura de l’aigua i vigilam que els líquids contaminats no circulin pels cafetars.

Pateixen la pressió de les grans explotacions capitalistes?
Sí, perquè el concepte de comerç just és, en si mateix, revolucionari. La crisi econòmica també els afecta més. El mercat comú es fixa a les borses de valors i, amb la crisi, el preu del seu cafè està arribant a preus de cost. En canvi, a nosaltres no ens afecta, perquè mai no hem especulat amb els preus.

Com podrien vendre més cafè a Occident?
Amb més feina de promoció, és clar. L’altre dia em vaig reunir amb joves universitaris de la UiB i em comentaren que allò necessari és que millori la seva distribució. O sigui, que se’n pugui trobar pertot arreu.

La clau, idò, són els supermercats?
Sí. Però de manera directa, no hi hem arribat. Encara en subministram als supermercats mitjançant les ONG. I si un establiment ofereix a les seves prestatgeries unes 20 marques diferents de cafè, tan sols una o dues provenen de comerç just.

I les administracions públiques?
Efectivament, el moviment pot tenir diversos fronts oberts i l’Administració n’és un. Tenen la possibilitat d’adquirir aquest cafè i de donar-li sortides creatives.

Sempre es parla de cafè just, però potser caldria ampliar l’activitat a tots els productes.
Als països del sud, és clar, es fabriquen moltes més coses, com sucre, mel, artesania... Però el cafè és l’instrument per obrir escletxes.

Franquícies com Starbucks són una dura oposició per a ells?
Sí, perquè la política de compres de les transnacionals és mínima. El que ens compren no arriba ni a l’1%.

I les distribuïdores?
És una lluita permanent per la quota de mercat. Les cooperatives hem de fer front a una competència salvatge i deslleial.

Com els combaten?
Intentant que cada dia més famílies s’uneixen al nostre moviment, que cada cop més persones s’associïn a les cooperatives. Perquè dels 65.000 petits productors de cafè que operen actualment, tan sols 7.000 ho fan amb nosaltres. Això vol dir que encara tenim un potencial enorme.