El pas del temps es mostra inclement amb els éssers humans, però no pas amb els ganivets. Modelats amb acer inoxidable, perduren al llarg dels anys i sobreviuen als seus creadors. I si són d’acer carbó, gaudiran d’una fulla encara més tallant.
El patrimoni cultural de la Mallorca en blanc i negre és inseparable de la producció artesanal de ganivets. Lluc Ordinas, per exemple, és un dels guardians de la tradició, tot i que de cada vegada és menys rendible econòmicament.
La seva vida també manté cert paral·lelisme amb la ganiveteria. Aprengué la tradició a ca seva, ja que era l’ofici del seu pare. I després en va ser el relleu. Ordinas, amb el taller instal·lat a Llucmajor, mostra amb orgull la seva col·lecció de ganivets mallorquins i assegura que el negoci no va tan malament. Ara és època de Nadal i, per tant, de moltes vendes. No debades, ja fa diversos mesos que en prepara la producció.
Una de les peces que més interès suscita entre els compradors és el trinxet, amb forma de serp, per tallar llesques de pa. La gatzolla, per collir el raïm de les vinyes, també és molt comprada (i després, emprada).
L’etxurat i el porquer, sempre emprats a foravila, són dues meravelles més de la ganiveteria mallorquina. El ganivet de pescador, que serveix per adobar xarxes i tallar fills a port, també té estirada. I el pastor, per anar a caçar o per escorxar un cabrit. Finalment trobam el ganivet d’empeltar, que com el seu nom indica serveix per fer empelts als arbres. Tots, com mostren les imatges, estan confeccionats amb mànec de banya de xot. Aquest material no és gaire comú en l’actualitat.
Així mateix, Lluc Ordinas solda destrals, pales per podar palmeres, tisores per tondre ovelles i ganivets de cuina, evidentment.
Ara bé, les set meravelles sempre llueixen més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
aquests articles difonen la cultura popular i activen el mercat artesà. molt bé.