TW
0

No podia ésser d’una altra manera, al bar de l’Escola de Disseny. Fotografies i muntatges gràfics n’inunden les parets, mentre que la barra, com la resta de mobiliari, emana un cert look fashion. La subdirectora de l’Escola, Maria Abando, fa una petita radiografia del disseny a les Illes.

Com vesteixen els mallorquins?
Existeix més informalitat a l’hora de vestir que en altres bandes. Com a Bilbao, d’on provenc. I supòs que la causa és que aquí no hi ha una necessitat de demostrar res als altres. Realment ho veig positiu, perquè la gent pot anar més despreocupada.

Pot ésser que aquí no hagi existit, històricament, una burgesia de caire aristocràtic?
No, perquè a Mallorca sí que existia, fins fa poc, una burgesia il·lustrada que donava molta importància a la roba. A Bilbao, en canvi, existia una burgesia industrial, més moderna, menys classista.

Gaudeix el disseny de l’Arxipèlag de la suficient projecció exterior?
Sí, només cal observar Camper, que va rebre el Premi Nacional de Disseny.

Què diferencia la vostra entitat, pública, de la resta de centres?
Probablement, que els tallers no s’han perdut. M’explic: els nostres alumnes toquen i treballen el material, no només és una educació teòrica. L’Escola no va tancar mai els tallers que tenia fa dècades, cosa que la resta sí que féu.

Per què els mantingueren?
Bé, supòs que en un moment donat es va pensar que tot aniria per la branca digital i que amb ordinadors ja n’hi havia prou. Però no ha estat així, evidentment.

Què es fa als tallers?
S’hi realitzen els prototips i, fins i tot, alguna petita sèrie. N’hi ha de fusta, de ceràmica, de joieria, un taller de maquetes i fins i tot de confecció. Però sobretot destaca el taller de metall, que inclou plegadores de tubs, de xapes... A més a més, tenim la capacitat de fer escales 1 a 1.

Com evoluciona un estudiant nouvingut?
Es transforma per complet, com tots els alumnes de qualsevol llicenciatura. Els nostres, per ventura, arriben creient que disseny només és l’especialitat que han seleccionat per estudiar. Tanmateix, quan comencen els cursos, veuen que n’hi ha de moltes especialitats més.

Darrerament, heu multiplicat els vostres esforços d’assistència a fires.
Sí, només entre octubre i novembre hem anat a quatre! La veritat és que la política d’anar a les fires és molt positiva. Promocionam l’escola, però també els alumnes. I dóna resultats. Les dues al·lotes que presentaven vestits de novia a Nupcial, la setmana passada, hi feren contactes i parlen ja d’algun projecte.

I ara, què teniu entre mans?
Aquest cap de setmana anam a la Biennal de Saint Étienne, a França, i és molt avantguardista. Encara record, anys enrere, les pedres semiprecioses que havien realitzat mitjançant cadàvers humans!

Però seran una delegació minúscula en una fira d’àmbit internacional...
Sí, però així veim cap on tira el mercat. No debades, s’hi exposen maquetes, que encara no han estat comercialitzades... I observam les tendències dels propers mesos.

Ja que la vostra passió pel disseny us ve de petita, quin és l’estil que més us ha marcat?
Els anys 30 i 40, sens dubte. Fou una època daurada. Fixa’t que tot allò important sorgí aleshores: l’art déco, el modernisme, l’escola Bauhaus, Mies van der Rohe, Alvar Aalto, Marcel Breuer, Raymond Loewy...