Tan sols és necessària la imaginació. Que l’estudi de les matemàtiques és avorrit? Idò cal presentar-les amb un format atractiu per als nins i nines. Precisament, aquest és l’objectiu pedagògic que diferents institucions cerquen. El Ministeri d’Educació, per exemple, s’ha posat en marxa creant algunes aplicacions electròniques. Uneixen la informàtica i les matemàtiques, mitjançant un suport digital, i sempre tenen un caire lúdic.
www.cnice.mec.es/niños/los_numeros, per exemple, és un pàgina web on es poden trobar jocs infantils que treballen els números i les operacions amb ells. Però sempre amb un leitmotiv, aparentment, divertit. El joc de l’Oca, per exemple, explica les taules de multiplicar. El desafiament de l’euro, a més de les conversions entre diferents monedes, permet jugar amb Roberto i Alba, dos simpàtics personatges creats per a l’ocasió.
Xifres, percentatges i dotzenes són altres dels jocs que el Ministeri ofereix, sempre mitjançant l’ordinador. Per una banda, l’ús d’internet permet que els nins practiquin des de ca seva. O fins i tot a l’estiu, mentre es troben de vacances, i així mantenen un poc el grau d’exercici mental. Però és inevitable demanar-se si tothom té accés a internet. I la resposta és no, ja que la penetració de la xarxa a les llars de Mallorca no és absoluta. Malgrat que es podria argumentar que els centres cívics i escoles tenen ordinadors de lliure accés per a la societat.
Un altre punt polèmic de l’ús d’internet com a eina educativa representa el risc d’enganxar-se a la xarxa. Tal com la televisió o altres activitats poc educatives que es consideren pernicioses, la xarxa té potencialitats. Però també ciber escombreria. A més a més, com que són els pares i mares els qui impulsen que el nin es connecti a internet, més gran la frustració quan veuen que s’han enganxat. En tot cas, no hi ha oposició organitzada per part de psicòlegs o pedagogs. De fet, aquests jocs fomenten els hàbits d’estudi. I en poder comprovar de manera immediata els resultats dels jocs multimèdia, els obliga a repensar l’estratègia que han utilitzat i a visualitzar els errors que han comès.
Tot i que les pàgines web amb recursos matemàtics –que són gratuïts– han crescut ràpidament, l’oferta en català és molt exigua. Finalment, i deixant de banda internet, cal fer una referència al llibre El diablo de los números, de l’escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger. Malauradament, cap editorial no l’ha traduït al català. Tanmateix, es tracta d’un llibre de contes atractiu per al nin i fàcil d’entendre. Definitivament, molt recomanable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'article està bé però no és cert que el llibre en qüestió no estigui traduït. Hi està i té aquest ISBN 8448905547.
Quin titular més mal encertat!! L'he hagut de rellegir un parell de vegades, perquè em pensava que es referia a una "mata", a una planta!! És que quan pensam en castellà, passen aquestes coses, ai ai...