JFK: continua la incògnita

Ha passat molt de temps i se n’ha escrit molt, però quaranta-cinc anys després, una enigmàtica controvèrsia continua envoltant la mort de JFK.

Estats Units recordà ahir el tràgic assassinat de John Fitzgerald Kennedy, un dels presidents més admirats de la història del país.

El 22 de novembre de 1963, Kennedy fou tirotejat en públic a la ciutat de Dallas, a Texas, quan es traslladava en una limusina presidencial descapotable i saludava la multitud en companyia de la seva dona Jacqueline.

L’informe Warren (1964), resultat de la investigació oficial realitzada, va concloure que l’atemptat havia estat culpa d’un sol home, Lee Harvey Oswald, un exmarine de 24 anys que va negar rotundament l’autoria del magnicidi.

Oswald mai no arribà a ser jutjat, ja que dos dies després de la seva detenció va ser víctima dels trets de Jack Ruby, propietari d’un club nocturn de la ciutat i sospitós de tenir relació amb la màfia, qui davant de les càmeres de televisió va aprofitar el trasllat del sospitós per matar-lo.

La comissió encarregada de redactar l’informe Warren va sostenir la mateixa teoria que l’argumentada per l’FBI i la Policia local de Dallas després de les seves indagacions inicials, que assenyalaven Oswald com l’autor dels trets efectuats des de la finestra del Dealey Plaza, un emblemàtic edifici de Dallas.

Aquesta versió va ser posada en dubte en nombroses ocasions durant els anys posteriors a mesura que sorgien preguntes sobre la capacitat d’un sol home per planejar i executar el crim, la dificultat tècnica per efectuar els trets o les motivacions reals d’Oswald.

Unes incògnites que per moltes persones encara continuen sense resposta i van servir per generar una segona tesi del que havia ocorregut, que apuntava cap a un complot en el qual estarien embolicades organitzacions com la CIA, l’FBI, el KGB rus, el règim cubà o fins i tot el vicepresident Lyndon B. Johnson.

El 1979, el Comitè sobre assassinats del Congrés dels EUA va reforçar aquesta teoria i en la seva anàlisi va assenyalar que existia la probabilitat que hi hagués hagut més d’un tirador.

Mai no es va poder provar cap d’aquestes acusacions. Tanmateix, en una enquesta realitzada per la cadena ABC el 2003 amb motiu dels 40 anys de la mort de Kennedy, un 70 per cent dels nord-americans creia que l’assassinat de JKF amagava una conspiració.

Aquesta teoria s’ha mantingut en el temps gràcies als centenars de llibres i pel·lícules que continuen examinant les evidències del cas.

La pel·lícula JFK (1991) del cineasta Oliver Stone ha estat un dels principals pilars que han alimentat en les darreres dècades la versió de la trama de poderosos després de la mort de Kennedy.

Amb motiu del 45è aniversari de la mort de JFK, s’oferiran diverses conferències al Dealey Plaza de Dallas, lloc des d’on van partir les bales que van matar Kennedy. En les xerrades, diversos investigadors continuaran analitzant les diferents teories que expliquen aquell esdeveniment.

John Fitzgerald Kennedy va ser el president número 35 de la història dels EUA, un dels onze que van sofrir un atemptat i un dels quatre que van morir víctimes de trets.