TW
0

La modernitat avança a un ritme tan veloç que moltes vegades deixa envellits els productes més frescs. Aquesta és la radiografia d’internet, que en els darrers mesos ha vist com s’hi multiplicaven les xarxes socials. La més exitosa, per ara, sembla el Facebook. Aquest mes de novembre, de fet, ha esdevingut la xarxa més utilitzada, amb 120 milions d’usuaris. La interfície del programa permet compartir fotografies i comentaris, per exemple, com també cercar antics amics amb els quals s’havia perdut el contacte.

Però darrere les virtuts inicials, podria amagar-se un perill per a la privacitat de les persones. El periodista argentí Walter Goobar, per exemple, investiga la vinculació de les agències d’espionatge nord-americanes amb Facebook i assegura que "la CIA ja hi és darrere". Sempre segons Goobar, "l’agència ha finançat amb capital de risc el desenvolupament de Facebook". Així mateix, especifica els possibles avantatges que té per a l’espionatge americà: "Munten operacions encobertes al llarg del món i recopilen informació de tots els ciutadans que en siguin usuaris". Obtindrien, per tant, perfils sociopolítics del jovent nord-americà i internacional.

Eina de control?

Deixant de banda la teoria de la conspiració, difícilment comprovable, s’ha de remarcar que les xarxes socials sí que exigeixen un grau important d’informació personal: nom, data de naixement, número de telèfon i adreça, formació acadèmica i fins i tot gustos musicals. Evidentment, Facebook –com Hi5 i MySpace– treu els seus beneficis de la cessió d’aquesta informació. Les grans corporacions tenen així un filó de potencial per esprémer. Amb els gustos d’oci, musicals, etc., poden confeccionar perfils sociològics. I gràcies als números de telèfon o de les adreces web, els poden enviar publicitat directament.

L’Agència espanyola de la protecció de dades, tanmateix, controla aquestes xarxes i la utilitat que donen a la informació recaptada, malgrat que els riscos per a la privacitat són "molt importants", segons ha advertit Artemi Rallo, director de l’Agència. L’Associació europea d’agències de dades, igualment, ha alertat darrerament que els usuaris de xarxes com Facebook pateixen alguns riscs potencials. Per exemple, la suplantació de personalitat per a fins no lícits o que les dades personals siguin utilitzades pels serveis de Recursos Humans a l’hora de seleccionar els candidats per a un lloc de feina.

Perdre la feina

Les anècdotes se succeeixen. Segons un article recollit al diari The Guardian l’octubre passat, un teleoperador de Sydney de 21 anys va perdre la feina per la transparència de Facebook. El jove en qüestió, Kyle Doyle, havia demanat una dia de baixa laboral, però només estava de ressaca, tal com reconegué a la seva pàgina de Facebook. El seu cap, que també hi estava registrat com a amic seu, s’adonà de l’espifiada del seu empleat.

Així que el projecte de Mark Zuckerbery, creat inicialment pels estudiants de Harvard com un servei intracampus, ha travessat fronteres i objectius. Des que l’empresa ha instal·lat el programari en castellà, francès i alemany, els usuaris s’han multiplicat per milions. La majoria cerca una mica de xafardeig virtual, observant des de l’anonimat qui és amic de qui.

Un petit apunt. Fins i tot Rodrigo de Santos, actualment empresonat per malversació de fons, té 23 amics al Facebook. I és que, amb el cercador d’amics, tot és possible. Ara només queda esperar, perquè pareix raonable apostar que, d’aquí a unes setmanes, sortirà un altre programa on line que seduirà el públic. La celebritat és així: arriba tan ràpid com fuig. Mentrestant, però, sabrem quins titellaires s’amaguen darrere dels titelles?