Debat obert

El cas de Hannah Jones, la jove britànica que no vol sotmetre's a un trasplantament de cor que li pot salvar la vida, ha generat opinions contraposades entorn del dret a decidir dels menors

AgènciesPalma13/11/08 0:00

El cas de Hannah Jones, la nina de 13 anys malalta del cor amb leucèmia i que es negà a rebre un trasplantament, no ha deixat ningú indiferent. La jove britànica sofreix una malaltia terminal i el principal argument de la seva negativa és que no vol passar més temps als hospitals, sinó que vol estar amb la seva família. "Ells m’ho explicaren tot, però jo no vull que em sotmetin a més operacions", "ja n’he tingut prou d’hospitals i vull tornar a casa", afegí la jove britànica.

Des que la Justícia britànica dimarts li donà la raó, s’han generat multitud de reaccions respecte a això. I no sols al Regne Unit, a l’Estat Espanyol també se n’ha obert el debat. En aquest sentit, el ministre de Sanitat, Bernat Soria, afirmà ahir que el cas de l’al·lota britànica podria produir-se perfectament a Espanya, ja que la Llei d’autonomia del pacient ho permet. Ara bé, com puntualitzà el titular de Sanitat, "si es tracta d’un menor de 12 anys, serien els representants legals qui ho haurien de decidir. En canvi, si és un major de 12 anys, els pares han de consultar al menor la seva opinió i amb el parer dels facultatius prendre la millor decisió".

Pel que fa al cas de Hannah Jones, Soria afirmà que és "una situació complexa des del punt de vista ètic, jurídic i de protecció dels drets del pacient" i, segons el seu parer, sempre s’ha de ser "molt respectuós amb els drets dels pacients"."És molt difícil posar-se en el paper dels pares", afirmà el ministre. Tot i això, el director general de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, assegurà que el rebuig dels pacients a sotmetre’s a un trasplantament d’òrgan vital "ha ocorregut i ocorre amb certa freqüència a Espanya", encara que no es coneix el cas de cap menor. Matesanz destacà que els facultatius solen respectar la llibertat del malalt que, després d’anys de sofriment, diu "prou".

Per altra banda, des l’Associació Espanyola d’Afectats per Linfomas (AEAL), la seva presidenta, Begoña Barragán, que pateix un càncer limfàtic, afirmà que caldria analitzar els interessos que hi ha darrere d’aquesta decisió i si de veritat les coses són tal com s’han presentat als mitjans de comunicació. "Si et donen una esperança o una mínima possibilitat de ser viva i curar-te, allò normal és acceptar-ho", assegurà Barragán.