El museu de la ment

El Museu de la Ment (Museu della Mente, en italià) és el nom d’aquest espai en un dels pavellons del que fou l’hospital psiquiàtric Santa Maria de la Pietà de Roma, als afores de la capital, i que ara, trenta anys després del tancament dels manicomis, es reobre totalment remodelat.

"En aquest hospital les persones que venien eren abandonades i és per això que hem volgut recuperar-ne la memòria", comenta a Efe Pompeo Martelli, director del centre i guia dels visitants que acudeixen al Museu de la Ment per introduir-se en aquest univers mental paral·lel.

I és que ja des de l’entrada un plafó amb uns ulls inquietants conviden a sortir de la realitat per entrar al recorregut d’una exposició que pretén esborrar els prejudicis dels visitants i que recrea les sensacions que experimentaven aquests malalts en els antics psiquiàtrics d’Itàlia.

Precisament el tancament d’aquests manicomis, que va deixar els malalts mentals sense centres públics específics per a la seva curació, ha originat certa llegenda a la capital italiana sobre el vagar dels anomenats "bojos" pels carrers. "Això és una falsedat. És obvi que Roma és una gran ciutat i, com totes, té problemes d’atenció per a les persones més dèbils. Hi ha molta gent sense casa, però no és que siguin al carrer perquè siguin malalts mentals. Són persones que vagabundegen", explica Martelli.

Pantalles interactives i cambres sonores, però sobretot objectes de l’antic psiquiàtric romà, són els atractius d’aquest museu, la imatge del qual és l’embut que porta al cap el metge del quadre L’extracció de la pedra de la bogeria del pintor flamenc El Bosco, que s’exposa en el Museu del Prado de Madrid.

El fet que aquesta instal·lació s’ubiqui entre les quatre parets d’un dels pavellons del psiquiàtric ofereix encara major realisme a un espai claustrofòbic en el qual encara es pot veure un trespol erosionat per les passes sense rumb dels malalts.

"Els pacients no feien res aquí. Només deambulaven", apunta Martelli, que explica amb gran entusiasme, part per part, els continguts d’aquest museu, que va ser obert l’any 2000 sota una perspectiva menys dinàmica i que ara ha estat remodelat amb les tècniques del grup artístic milanès Studio Azzurro.

"No s’ha d’oblidar que aquest és el manicomi més antic d’Itàlia. La seva primera seu va ser construïda el 1548 a la (cèntrica) plaça Colonna. Amb l’ampliació de la ciutat, el van desplaçar a prop del riu Tíber, i posteriorment a aquest lloc", lluny de la part turística de la ciutat eterna, apunta el director.

Queda poc, tanmateix, de l’antiguitat del centre –els mobles de la vella farmàcia, algun llit de pacient, un armari rosegat– en un museu en el qual preval el concepte modern de la interacció: una estança en la qual la percepció visual es distorsiona o una sala en la qual se senten veus sense sentit.

La modernitat torna a la vida la memòria de tots aquells desgraciats que van passar per aquest i altres psiquiàtrics d’Itàlia i que s’enfronten a la realitat del carrer, la d’un poble que, segons Martelli, "s’ha convertit en més egoista amb els anys, menys solidari".

"Qui té problemes mentals ara corre més perill que qui els tenia en els (anys) 70 o 80 (del segle XX)", apunta el responsable del Museu de la Ment.