TW
0

Una ‘pista de ball’ per a dinosaures. Aquest ha estat el darrer descobriment d’un grup de geòlegs de la Universitat d’Utah (EUA), que han identificat una sorprenent concentració d’empremtes de quatre espècies d’aquests animals prehistòrics. El descobriment s’ha dut a terme al desert d’Arizona, en un lloc on fa 190 milions d’anys hi havia un oasi. Ubicada dins del monument nacional Vermilion Cliffs, la ‘superfície trepitjada’ té probablement milers de petjades de dinosaures. Als geòlegs aquestes empremtes els recorden al popular joc en el qual els participants han d’anar col·locant els seus peus en cercles de colors.

"Per la quantitat i varietat d’empremtes, en descobrir-ho em va recordar una espècie de sala de ball per a dinosaures", explica Marjorie Chan, professora de geologia i geofísica de la Universitat d’Utah, en declaracions a la revista de paleontologia Palaios. "Aquí hi degué haver més d’una espècie. Està clar que era un lloc que atreia grans masses". A partir de l’anàlisi de la gamma de formes i mides de les empremtes fossilitzades, els investigadors van determinar que, almenys, quatre espècies diferents de dinosaures (Eubrontes, Grallators, Sauropodomorphs i Anchisauripus) de totes les edats es van reunir al lloc. "Les diferents mides, que van des dels dos fins als 50 centímetres de llarg, poden dir-nos que aquí van caminar les mares amb els seus bebès", expliquen.

Els investigadors es van sorprendre en trobar també, entre les més de mil empremtes, rastres de la cua dels dinosaures. Les marques, que van des dels sis centímetres de llarg fins als set metres, indiquen un moviment d’arrossegament i són una vertadera raresa, ja que al món només hi ha una dotzena d’aquestes marques. A les parcel·les analitzades es van trobar quatre d’aquestes curioses petjades.

Entre les seves conclusions, els geòlegs van determinar que els animals prehistòrics havien anat allà durant el juràssic per fer una cosa tan necessària com beure. I és que la zona, declarada ara monument nacional de Vermilion Cliffs, era un oasi enmig d’un enorme desert. En anteriors investigacions, es va pensar que aquestes empremtes eren producte de l’erosió. Però en la seva primera visita al lloc el 2005, Chan va saber que l’alta concentració d’aquestes marques, que no es repetia en cap altre lloc proper, havia de ser qualque cosa més.