Primer èxit per recrear el Big Bang

Els responsables del projecte hagueren de desmentir algunes crítiques que havien indicat que l’experiment podia crear petits forats negres de gravetat intensa que podrien aspirar tot el planeta. Aquells temors han fomentat un gran interès en la física de partícules abans de posar en funcionament la màquina. Destacats científics han rebutjat aquestes preocupacions com un "sense sentit".

El debut de l’aparell, que costà 9.000 milions de dòlars (6.400 milions d’euros), es produí amb un senyal lluminós en una pantalla de la sala de control de la CERN, el Consell Europeu per a la Investigació Nuclear, a les 9.30, hora local. "Tenim un feix en el LHC", digué el líder de projecte Lyn Evans als seus col·legues, que esclataren en aplaudiments en sentir la notícia. Centenars de físics i tècnics s’apinyaren a la sala de control més tard per celebrar amb molt d’enrenou una altra vegada que un feix de partícules havia completat la trajectòria de l’accelerador en una direcció, completant de manera satisfactòria la primera tasca de la màquina.

Els científics volen enviar feixos en ambdues direccions simultàniament per produir col·lisions de gran energia a velocitats properes a la de la llum, en un intent de recrear a petita escala la calor i l’energia del Big Bang, un concepte sobre l’origen de l’univers que domina la ciència.

El Big Bang hauria tengut lloc fa 15.000 milions d’anys, quan un objecte inimaginablement dens i calent de la mida d’una moneda petita explotà en el buit i va desprendre matèria, que s’expandí ràpidament en forma d’estrelles, planetes i vida de manera eventual en el nostre.