TW
0

S’acaba l’estiu i els festivalers, a la fi, podran tornar a casa. Enrere han quedat devers 100 actes música, realitzats arreu de la península Ibèrica i amb tots els gèneres musicals imaginables: jazz, electrònica, rock, heavy, indy pop... Amb tremenda concurrència d’esdeveniments, la competència entre ells, enguany, ha estat ferotge. No debades, el pastís econòmic és ja més gran que tots els ingressos generats per venda de discs a l’Estat.

Els festivalers, amb prop de 2.000.000 de desplaçaments, són el nou objectiu de les grans operadores. Tot s’hi val per atreure’ls cap als escenaris. L’organitzadora Cinnamon, per exemple, féu coincidir el seu festival estrella, el barceloní SummerCase, a les mateixes dades que el FIB i li guanyà la partida al festival més veterà del panorama peninsular.

Segons les masses de fans del Festival Internacional de Benicàssim, l’edició d’enguany ha estat "la més fluixa" de tota la seva trajectòria. "Un cartell dolent, d’escassa qualitat" és la valoració dels habituals.

Cinnamon, a més a més, s’apuntà un altre punt amb el Creamfeald. Tot i que la seva base històrica és a Andalusia, aquest juliol apostaren per traslladar-ho a Vigo, que, privada de grans concerts, va contestar amb molt d’èxit.

No obstant això, Cinnamon ha estat acusada de competència deslleial per la resta d’operadores. Last Tour s’ha afegit als que s’oposen a la programació. De fet, el flamant Electric Weckeend, que ha celebrat la seva primera edició a Getafe, és simplement la resposta al FestiMad, veterà dels festivals madrilenys.

L’èxit de l’Electric, que havia programat Mettalica i Rage Against de Machine, ha noquejat el FestiMad. Ara s’hauran de plantejar la viabilitat de continuar organitzant-lo.

Una altra festa que ha quedat eliminada és el Santander Summer Festival. A més a més, literalment. L’Ajuntament ha decidit tallar l’aixeta econòmica de la què vivia l’esdeveniment i no sembla que es torni a celebrar el 2009.

No és Santander l’única fracassada de l’estiu. Saragossa ha estat una de les grans desil·lusions de l’estiu 2008, si bé no per errors propis. La capital aragonesa havia d’acollir dies 11 i 12 de juliol un festival conjunt entre dos clàssics del panorama heavy, el Monsters of Rock i el Metal Way. Tot i això, la pluja havia aparegut la vigília dels concerts.

Un temporal que acabà en tempesta d’estiu, amb un vent de 80 quilòmetres per hora que s’enduia l’envelat, i s’hagué de suspendre el festival a mitjan horabaixa. Deep Purple no hi havia tocat. L’endemà, gran dia d’Iron Maiden, ni tan sols arribà a començar.

Almanco, Aragó gaudí de les mítiques instal·lacions al desert dels Monegros. Tres dies de música electrònica, amb els ja amics de la casa Prodigy, per no dormir gaire gràcies a diverses trampes.

Camí de Barcelona, el Sònar va tornar a batre rècords d’assistència, tant a les sessions de dia com a les de nit. Els intents municipals per eliminar les festes rave, que s’allarguen fins al migdia de l’endemà, no han aturat l’arribada de joves europeus.

No tot, però, és malenconia. Gasteiz ha estat aquest cap de setmana la capital no d’Euskadi, sinó del rock, per l’Azkena Rock i grups com Sex Pistols. Barcelona i Madrid agafaran el relleu la setmana que ve, amb el Weekend Dance i els sons electrònics de Fat Boy Slim; mentre que el Metro Rock, antigament celebrat l’underground madrileny, clourà l’estiu dels festivalers.

Passau-vos-ho bé i fins l’any que ve.