Les bosses de plàstic sempre han estat les companyes eternes de les nostres compres des que s’inventaren els anys 50. Com a exemple, podem posar el d’aquella veïna que surt al carrer a fer les despeses de cada dia. La primera aturada és a la fruiteria, després va al forn, continua el camí cap al supermercat, la carnisseria, la papereria i ja, per finalitzar, la farmàcia.
El resultat, en tornar a casa a mig matí és una dona carregada amb sis o set bosses, que acabaran la seva vida al fems o al rebost per ser reutilitzades alguna vegada més, abans que es rompin o ja facin nosa. Això sense tenir en compte els envasos, també de plàstic, que cobreixen els aliments i els articles adquirits.
Allò cert és que aquestes peces de plàstic estan en el punt de mira des de fa temps, sobretot per part dels grups ecologistes i molts de ciutadans conscienciats de la contaminació que provoquen. Les dades parlen per si mateixes: anualment cada ciutadà consumeix a l’Estat espanyol una mitjana de 23 bosses d’aquest tipus, cosa que suposa devers 10.500 milions. Això es tradueix, a escala mundial, en una xifra que oscil·la entre els 500 bilions (amb "b") i un trilió. D’aquestes, només l’1 per cent es recicla, perquè fer-ho és més car que crear-ne una de nova.
No obstant això, la producció d’aquests articles, fets de polietilè, té un preu molt alt. Les bosses estan fabricades amb petroli, gas natural i d’altres derivats de la indústria petroquímica. Aquelles que, a més a més, duen serigrafies amb publicitat del comerç, són encara molt pitjors, ja que aquestes tintes tenen residus metàl·lics molt contaminants. Com que no són biodegradables, el fet de reciclar-les seria millor que abandonar-les, però encara així, el procés de reciclatge és molt contaminant pels gasos tòxics que desprenen en la seva incineració.
Així doncs, la millor solució seria eliminar-les i anar a la compra amb la nostra bossa de tela o la senalla, que tenen una vida molt més llarga i no contaminen. Fins i tot les de paper (aquelles de les pel·lícules americanes) no són una solució gaire bona, perquè només l’any passat es talaren 16 milions d’arbres per abastir aquell mercat.
Un cop conscienciats, què feim amb les bosses que tenim a casa? Bé, ja hem dit que el seu reciclatge no és innocu, però és millor això que deixar que s’escampin pel món al seu gust. Aquests objectes de plàstic, hauríem de deixar-los als contenidors grocs, cosa que molts de ciutadans no saben. El Ministeri de Medi Ambient posà en marxa el 2006 una campanya amb el nom Du’m al contenidor groc. No m’abandonis. Mitjançant un conveni amb les grans productores, s’acordà la inserció a les bosses d’un logo que informàs els consumidors on havien de tirar-les, però això no s’ha complert mai. Potser perquè no interessa escandalitzar ni conscienciar gaire la societat d’un estat com l’espanyol que, val a dir, és el major productor d’aquest article de tot Europa.
Què podem fer nosaltres?
La millor manera de lluitar contra les bosses de plàstic i contra la indústria que s’hi amaga darrere és senzilla: en anar a fer les compres, dur una senalla, una bossa de tela o un carret ó, fins i tot bosses de plàstic que ja tenguem a casa. Explicau al comerciant per què heu rebutjat la que vos entrega. Hi ha supermercats que han començat a vendre per uns cèntims bosses reutilitzables, però la realitat és que no tenen gaire èxit. Altres centres cobren uns cèntims per cada bossa. Això sembla molt més efectiu amb una baixada de consum.
A altres països ja s’han adonat que la situació esdevindrà insostenible i ja han pres mesures:
-Irlanda: El 2002 començà a aplicar la Plastax, un impost que cobra 0,15 cèntims d’euro al consumidor per cada bossa. El resultat: 23 milions de recaptació per invertir en medi ambient i una reducció del 90% del consum.
-Bangla Desh: aquestes bosses estan completament prohibides. Fabricar-les, comprar-les o tenir-les pot suposar altes multes i fins i tot presó. Anau ben alerta, perquè passejar pel carrer amb aquest producte implica ser aturat per les autoritats, haver de pagar una multa considerable immediatament i ser portat a la comissaria per a un registre. A l’estat hindú d’Himachal Pradesh les mesures són gairebé les mateixes.
-Xina: les bosses de plàstic gratuïtes estan prohibides.
-Ruanda: aquests articles estan també prohibits. Israel, Canadà, Índia, Taiwan, Singapur i alguns estats dels EUA també les han prohibides o n’estan en procés.
Des de ca nostra, podem pressionar les autoritats i els comerciants per eliminar aquesta font de contaminació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.