Aquest informe revela que el 67 per cent dels castellà-manxecs, el 64,4 per cent dels andalusos, i el 63,7 per cent dels càntabres no coneixen cap idioma estranger, així com la meitat (49,7 per cent) de tots els espanyols.
Al contrari, desconeixen qualsevol llengua estrangera únicament el 23,7 per cent dels catalans i el 24,6 per cent dels balears, d'acord amb els resultats d'una enquesta publicada en l'últim nombre de Quaderns d'Informació Econòmica.
L'informe, basat en les respostes de 2.489 persones majors de 18 anys, destaca que la taxa de Castella-la Manxa gairebé triplica la de Catalunya.
El desconeixement total d'idiomes afecta també el 42,3 per cent dels madrilenys i el 47,4 per cent dels gallecs.
Per sobre de la mitjana estan el 51,1 per cent dels valencians, el 51,4 per cent dels navarresos, el 54,2 per cent dels canaris, el 55,6 per cent dels bascs i el 55,7 per cent dels aragonesos.
Igualment, el 56,3 per dels castellà-lleonesos, el 57,7 per cent dels murcians, el 57,9 per cent dels de La Rioja, el 60,6 per cent dels extremenys i el 61,2 per cent dels asturians.
La renda per càpita, la coexistència de dues llengües oficials en la comunitat i la major obertura cultural semblen influir amb diferent pes en la desigualtat del coneixement d'idiomes, segons interpreta el document.
Així, Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura, amb menor renda per càpita, tenen els majors i també semblants percentatges d'individus que no coneixen idiomes estrangers.
La resposta d'una part de catalans i balears no és unívoca, adverteix l'informe, ja que pot estar influïda per la consideració relativa del català i de l'espanyol i la interpretació de la pregunta.
El 42 per cent de tots els entrevistats d'entre 18 i 34 anys (el grup més jove) manifesta tenir coneixements suficients d'anglès, però només el 5 per cent dels individus majors de 25 anys reconeix tenir un nivell avançat.
“El sistema educatiu no ha corregit, ni a temps ni amb eficàcia, les barreres de l'ensenyament insuficient i poc eficaç amb relació als idiomes estrangers,” el que dificulta afrontar la desaparició de fronteres europees i la globalització, entre altres conclusions de l'estudi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I si anam pes camí que marquen ets entesos (experts lingüistes com en Delgado i companyia) no hi haurà ningú que mos guanyi en llengües: parlam català, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer, ... Estaràs: perquè no te'n cuides de que mos incloguin an es llibre guines com sa gent amb més domini de llengües del món. Igual ben emprat, encara podria servir de reclam turístic perquè vengués gent de totes bandes per a estudiar es fenòmen i prendre exemple.
Tots els illencs parlam, a més del català, almanco un idioma estranger: el castellà! Ja es preocupen, ja, els castellanistes del PP i del PSOE, Constitució espanyola en mà, que tots dominem perfectament "la lengua del imperio". Jo m'estimaria més que, en comptes de tant de castellà, ens ensenyassin més anglès i alemany, que aquí vivim del turisme, collons!
Consider que es tindria que afavorir el coneixement de l'anglès i d'altres llengües europees. Bastaria que IB3 no doblàs les películes o les sèries. Un cop més es demostra que sols la terra i no la mar aïllen.