Un geni incomprès

Com moltes altres ments visionàries de la història, Charles Darwin (1809-1882) fou un geni incomprès i ignorat per la comunitat científica quan va presentar una teoria que s’oponia, encara que també s’avançava al pensament de la seva època.

La tenia gairebé acabada des de 1838, però no va ser fins a l’1 de juliol de 1858 quan Charles Darwin, juntament amb Alfred Russell Wallace, va presentar la seva teoria de la selecció natural.

Una extensa i rupturista tesi basada en:

1. Els tipus biològics no tenen una existència fixa ni estàtica, sinó que es troben en constant canvi.

2. La vida es manifesta com una lluita constant per a l’existència i la supervivència.

3. La lluita provoca que els organismes que menys s’adapten a un medi natural desapareguin i permet que els millor adaptats es reprodueixen i això és l’anomenada "selecció natural".

4. La selecció natural, el desenvolupament i l’evolució han de menester un llarg període de temps que en una vida humana no es pot apreciar.

5. Les variacions genètiques no són produïdes per Déu ni per la tendència dels organismes a cercar la perfecció.

Tanmateix, aquell dia, a la Societat Linneana de Londres, la seva revolucionària idea va passar desapercebuda.

Abans del segle XIX existien altres hipòtesis que tractaven d’explicar l’origen de la vida. Les teories creacionistes feien referència a la intervenció divina. D’altra banda, els estudis de generació espontània defensaven que l’aparició dels éssers vius es produïa de manera natural partint de matèria inerta.

Per contra, la teoria de Darwin suposà una proposta materialista, antiteològica i tremendament pragmàtica que no va caure gens bé als caps pensants que manejaven els fils del món científic britànic. Quan va estudiar a Cambridge, Darwin també era un creient, però en arribar a America llatina en el vaixell Beagle el 1831 i comprovar la diversitat de les espècies va veure com la teoria d’un disseny diví no podia ser certa. El seu caràcter de científic el va convertir llavors en un agnòstic.

Quan tornà a Anglaterra volgué compartir la teoria que tenia dins el cap, però finalment decidí, a cauda del caràcter enormement crític dels seus col·legues, esperar un poc més per recollir més dades.

Però el 1858, el seu company Wallace va arribar a conclusions molt similars a Malàisia i això va precipitar una ponència titulada "Sobre la tendència de les espècies a crear varietats".

Després, tot va venir seguit. Wallace considerà que el fet que Darwin hagués estat vint anys conformant la seva teoria, amb la qual discrepava en certs aspectes, justificava que fos ell i no tots dos qui signassin aquesta nova tesi sobre l’evolució.

El dia arribà, i el mes de novembre de 1859 publicà l’obra L’origen de les espècies, que es convertí en un best-seller de l’època, en esgotar el nombre d’exemplars el primer dia de venda al públic. Havia triomfat.