Fa un any, arran de les mobilitzacions pageses que s’escampaven per Europa, de totes les mobilitzacions que hi va haver a l’Estat espanyol el cas de Catalunya va marcar un abans i un després en la lluita pels drets de la pagesia catalana. I ho va ser tant per l’impacte de les seves accions, com per l’abastament mediàtic que va tenir, com per la creació final del Gremi de la Pagesia Catalana.
A la xerrada hi han intervengut principalment Albert i Ramon, membres del Gremi provinents de zones ben allunyades de Catalunya, els quals han explicat la seva experiència personal durant aquells dies d'allò que es va acabar anomenant la Revolta pagesa.
La Revolta Pagesa
Com hem dit, arran de les mobilitzacions pageses que s’escampaven per Europa, la primera setmana de febrer del 2024, els pagesos catalans varen crear grup de xat i realitzaren reunions locals que, a poc a poc, va anar creant una mobilització que ni ells mateixos eren conscients del poder popular i mediàtic que agafaria.
La data senyalada va ser el 6F, quan, després d’arribar a acords entre assemblees, sindicats i d’altres moviments pagesos, es decideix per l’acció directa i se surt a ocupar els carrers (i carreteres). Desenes de carreteres i autovies de tota mena varen començar a tancar-se per tot el territori català, i es quan surt la idea d’anar cap a Barcelona. Els tractors s’anaven unint a les vies principals, provinents des de totes les comarques i la columna ja no atura fins entrar a la capital. En total, entre dos mil i tres mil tractors, més tota la gent que hi va acudir sense tractor, va omplir les principals entrades i vies de Barcelona.
Aquesta jornada de protesta, la del 6F, va generar informació com per a escriure milers d’històries personals i emplenar diversos llibres. El que cal saber és que la lluita no va durar només un dia ni va quedar a únicament a Barcelona. Amb el pas dels dies i la successió de les accions, el suport popular i mediàtic no va deixar de créixer, posant de relleu la importància d’aquest sector tant a nivell social com polític. Mesos després, ja entrats a juny, es va decidir tallar la frontera amb França, amb un acte que donar veu a multitud de sindicats i representants de la pagesia.
El Gremi de la Pagesia Catalana
Arribats aquí, calia organitzar i canalitzar tota aquesta energia i totes les línies de treball que s’anaven obrint, i es va decidir per la creació d’un organisme que ho aglutinés tot. I així va néixer, el mes de setembre del 2024, el Gremi de la Pagesia Catalana. Per una banda, un gremi perquè a Catalunya no existia, i per una altra banda, perquè a les reunions «tothom tenia l’objectiu clar d’anar més enllà de crear una associació més o un sindicat més», ha descrit Albert Catot, un dels ponents de la xerrada organitzada per APAEMA.
El Gremi s’organitza a través d’assemblees comarcals (o de vegueria), les quals es reuneixen periòdicament i elaboren una sèrie de demandes, les quals el coordinador comarcal transmetrà a la Junta del Gremi. Finalment, els representants del Gremi transmeten per escrit o mitjançant reunions les demandes al responsable de l’administració pertinent. A banda, al Gremi hi ha grups de treball ben diferenciats, ja que aglutina empreses i pagesos provinents de mons molt diversos (fauna, cinegètica, silvícola, fruiter, ramader ovi, boví…), amb demandes molt distintes, des de problemes d’atacs de fauna silvestre, passant per robatoris de cabres, problemes de subministrament d’aigües o plagues, entre d’altres. Els reculls de demandes, creats per les assemblees, es presenten a l’organisme corresponent sempre junt amb les seves propostes de solució.
Emperò, no tot és sempre tan senzill. Els ponents també han explicat com a qüestions difícils de tractar que un dels principals problemes que s’hi han trobat ha estat el polític, «tant pels qui es volen adjudicar el moviment de revolta pagesa, com pels qui el volen criminalitzar». També cal tenir en compte que, tot i el gran suport popular, hi ha alguns pagesos que han sofert amenaces de responsabilitat civil per part d’organisme públics, pressió policial desmesurada (en quant una de les demandes més repetides en els darrers temps és una major protecció dels seus camps degut a l’augment de robatoris; fet que no es produeix perquè no hi ha prou efectius).
A nivell jurídic el Gremi funciona com una associació empresarial de pagesos. A dia d’avui, i tenint en compte que es va obrir pel novembre la possibilitat d’agremiar-se, amb només uns cinc mesos ja són unes 700 les empreses i pagesos agremiats.
A la web del Gremi qualsevol persona o organització pot associar-se, en forma d’Agremiat si s’és autònom o empresari, o en forma de Col·laborador si s’és una persona o entitat que, tot i no tenir una activitat agrària, vol col·laborar i donar suport al Gremi.
Si voleu conèixer més concretament els 19 punts de l’Acord per la pagesia, pots descarregar-lo aquí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.