I és que el magistrat del Jutjat Penal núm. 19 de Barcelona, el senyor Salvador Roig Tejedor, ha arribat a la conclusió que els manifestants no es manifestaven contra l’entitat SCC, de coneguts vincles amb l’extrema dreta espanyolista, sinó que «en realitat, tot i no saber-ho ni ells, protestaven per un suposat rebuig a la llengua castellana i no volien que s’homenatgés a l’escriptor cèlebre Miguel de Cervantes». Per tant, si la protesta estava enfocada en la fòbia que l’antifeixisme li té al novel·lista del Quixot, aquesta no es pot incloure al marc del procés i, finalment, no se’ls pot amnistiar.
La protesta, de forma molt evident, va tenir lloc en plena tensió social per l’empresonament dels presos polítics i operacions repressives contra els CDR com la detenció de Tamara Carrasco o l’exili de l’Adri d’Esplugues, responent a la crida d’organitzacions independentistes per protestar contra l’activitat ultra que SCC estava duent a terme als carrers.
«Que la formació espanyolista compta des de la seva fundació amb membres i col·laboracions d’organitzacions feixistes és ara un fet conegut, però no pas tant aquell 2018, en la que calia desemmascarar el discurs aparentment neutre que proferien. Amb actes de naturalesa diversa, SCC atiava l’odi contra l’independentisme i es posicionava clarament a favor de la unitat d’Espanya. Aquest era precisament el marc en el que es va produir aquella protesta i se suposava que la Llei d’Amnistia pretenia esmenar la judicialització de totes aquelles tensions sorgides durant els anys de procés», ha explicat Alerta Solidària en un comunicat emès aquest dijous 20 de febrer.
Per a reforçar la negativa, el magistrat no s’estalvia apuntar que els delictes imputats, de coaccions i contra les llibertats fonamentals en la modalitat d’impedir el dret de reunió, queden fora del llista de delictes que el legislador va explicitar en l’articulat primer de la Llei. Tanmateix oblida que el delicte de coaccions ja ha estat amnistiat i que en cap cas apareixen en l’article 2n d’excepcions. Per tot plegat, el revisionisme de fiscals i jutges, com el del Penal 19, serveix de nou per reafirmar la repressió penal i per deixar en paper mullat la Llei d’Amnistia.
Recordem que la fiscalia demana per a cada un d’ells la pena de dos any i mig de presó i més de 6.500 €. Malgrat els informes inicials dels Mossos, que remarcaven les provocacions inicials d’algun dels simpatitzants espanyolistes, l’acusació només es dirigeix contra els independentistes.
«Les defenses dels encausats, d’Alerta Solidària, tenen ja posada la mirada en el macro-judici que tindrà lloc el maig de l’any que ve, 2026, a vuit anys dels fets», ha remarcat Alerta Solidària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.