L'emergència lingüística s’agreuja a Catalunya: exigeixen al govern més compromís amb el català

L'entitat defensa que, per revertir la situació, les institucions han de tenir un compromís real amb la llengua, s'han de crear més espais de socialització en català, cal generar més contingut i referents en català, s'ha de fer complir i reforçar el sistema d'immersió lingüística i tant la societat com les institucions s'han de comprometre amb una identitat col·lectiva explícitament oberta i lligada a la llengua. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua ha presentat una nova campanya, 'Decantem la balança pel català', per a implicar tothom en la defensa de la llengua.

«Les dades de l'Enquesta d'usos lingüístics publicades avui per la Generalitat de Catalunya són un crit d'alerta pel que fa a la situació del català, tal com era previsible», ha defensat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, al costat de Mireia Plana, vicepresidenta de l'entitat. «Però aquestes dades també han de ser una oportunitat perquè la societat catalana s'impliqui decididament a favor de la restitució de la seva llengua», ha afegit.

Mireia Plana ha estat l'encarregada de valorar els resultats de l'EULP 2023. La vicepresidenta de l'entitat ha fet dues consideracions prèvies. Un dels problemes més greus que ha remarcat és la creació de dues noves categories de parlants: els primaris i els secundaris. «Aquestes categories, més enllà d'arbitràries, no les hem trobat en cap altre estudi sociolingüístic o acadèmic similar. Mentre que els primaris són presentats com aquells que parlen català el 50 % del temps o més, els secundaris són els que el parlen entre l'1% i el 50% del temps. Això desdibuixa la categoria de parlant habitual. Algú que parla el català l'1 % del temps és un parlant secundari?», s'ha qüestionat. En segon lloc, les dades presentades avui són de 2023: «Han passat pràcticament dos anys i, per tant, ja podrien estar obsoletes. És com si haguéssim d'operar un pacient amb un diagnòstic que ja no és actual. Pensem que la publicació de l'EULP no hauria de ser cada cinc anys sinó com a màxim cada dos o tres, per poder tenir una radiografia actualitzada i més comparable a la situació immediata dels fluxos demogràfics».

Plana ha destacat que «el més important és la caiguda en l'ús habitual del català, que, malgrat la recuperació lleugera del 2018, ha caigut progressivament del 50,7 % el 2003 al 42 % d'aquesta enquesta». En aquest sentit, també és preocupant que «l'ús habitual del català descendeixi, en general, amb cada franja d'edat, i que, entre els joves d'entre 15 i 29 anys, només el 38,6 % tinguin el català com a llengua habitual». A més, «de manera molt preocupant, l'Enquesta de 2023 també revela que les persones que consideren que el català és la seva llengua en exclusiva, és a dir, la d'identificació, hagin baixat del 36,3 % al 30 %», ha afegit.

Per últim, un altre element greu és que «hi ha una forta bilingüització dels catalanoparlants: els que parlen en exclusiva el català de manera habitual ja només són el 32,6 %», ha recordat la vicepresidenta de l'entitat. En aquest sentit, Plana ha apuntat, a més, que la bilingüització és molt més forta entre els catalanoparlants que no pas entre els castellanoparlants: «una enquesta del Síndic de Greuges sobre els drets dels infants i els adolescents ja apuntava que els alumnes catalanoparlants de tercer d'ESO són bilingües habituals en una mesura molt més gran que no pas els castellanoparlants». Un altre aspecte que ha destacat Plana és «el nombre de mantenidors del català, és a dir, les persones que parlen sempre o pràcticament sempre en català per defecte». La vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua ha assenyalat que «en 10 anys, malgrat l'increment de població, la xifra que no ha augmentat, sinó que s'ha estabilitzat en 330.000 parlants: només puja al milió a partir del moment en què fan renúncies a parlar-la en entre una i dues vegades de cada 10 situacions».

Per a la Plataforma per la Llengua, hi ha sis grans factors que expliquen, quan es combinen, la situació preocupant de la llengua catalana: l'ordenament jurídic discriminatori, les actituds dels catalanoparlants, els canvis demogràfics, el fracàs parcial del sistema educatiu, les transformacions en l'audiovisual i el lleure i la politització i les campanyes d'odi promogudes per l'espanyolisme.

L'entitat fa una crida a l'acció

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha fet una crida a «presentar propostes per fer front a la situació. No n'hi ha prou a queixar-se». En primer lloc, Escuder ha exigit a les institucions «un compromís real amb la llengua. No només pedagogia i bones paraules: calen fets». En aquest sentit, ha posat d'exemple la victòria aconseguida per Plataforma per la Llengua perquè la Llei del dret de defensa aprovada pel Congrés dels Diputats aquesta tardor garantís el dret de parlar en català a tots els tribunals de l'Estat espanyol, i l'impuls (encara sense èxit) per part del Govern espanyol de l'oficialitat del català a la Unió Europea. També «les primeres sentències en què s'obliga empreses a pagar les multes imposades per no etiquetar en català els productes» o «que es readmetin treballadors acomiadats per parlar en català», ha exposat.

En segon lloc, el president de l'entitat ha apostat per «crear més espais de socialització en català», en la línia dels plans lingüístics d'entorn que l'entitat ha impulsat en barris en què l'ús social de la llengua és molt baix. «Cal poder fer vida en català, especialment els més joves, que encara no tenen hàbits lingüístics consolidats», ha defensat. Escuder també ha reclamat «generar més continguts en català» i «que els principals referents esportius i culturals enviïn el senyal que el català és una llengua plenament vàlida i atractiva». En aquest sentit, són importants les aliances amb projectes com Des del sofà o Goita què fan ara per normalitzar el català en l'àmbit audiovisual, i amb el Futbol Club Barcelona perquè enviï un missatge de compromís amb la llengua i a la Masia tots els jugadors del planter adoptin el català.

Òscar Escuder també ha assenyalat, en quart lloc, que «cal aplicar mecanismes de control perquè la immersió lingüística es compleixi i cal sancionar els incompliments per assegurar l'ús del català a l'escola. A l'aula, però també al menjador, el pati i les activitats extracurriculars». Per a Escuder, el model general no s'ha de qüestionar, però «els darrers anys hi ha hagut un relaxament i la immersió no s'ha aplicat adequadament». En darrer lloc, com ha explicat Escuder, l'entitat fa una crida a institucions i societat per «comprometre's amb una identitat col·lectiva lligada a la llengua i explícitament oberta». Com fa temps que Plataforma per la Llengua reivindica, «la llengua és un element sòlid i visible, que ens dona estabilitat i cohesió en temps de transformacions i canvis ràpids, i, alhora, és un element obert, que qualsevol persona pot adquirir», ha dit Escuder. En aquest sentit, «una identitat lingüística com la nostra és eminentment oberta i inclusiva», ha afegit, en la línia del que ha explicat Mireia Plana.

'Decantem la balança pel català', una campanya per a mobilitzar tota la població en defensa de la llengua

En el marc de la roda de premsa, la Plataforma per la Llengua ha presentat 'Decantem la balança pel català', una campanya per a mobilitzar la ciutadania i activar-la per fer front a la situació d'emergència lingüística del català. Ja fa anys que l'entitat avisa d'aquesta situació, però, tot i la feina feta, encara no s'ha pogut revertir la tendència. La campanya vol interpel·lar els catalanoparlants perquè sumin esforços amb l'entitat com a socis o voluntaris i ajudin a defensar la llengua des de tots els fronts i els territoris.