Multitudinari comiat del Papa Francesc a Roma

Segons les autoritats, la plaça va ser tancada després d'aconseguir el límit de capacitat de 50.000 participants, i els fidels restants es van quedar en Via Concilazione i carrers limítrofs, amb pantalles gegants. El trànsit en la capital romana estava pràcticament paralitzat, segons informa el portal oficial del Vaticà 'Vatican News'.

En la cerimònia, que ha donat començat a les 10.00 hores, han participat més de 150 delegacions oficials, entre elles nombrosos caps d'Estat i de govern, una desena de monarques així com representants de religions del món.

Des de l’Estat espanyol, la delegació ha estat encapçalada pels reis espanyols Felipe VI i Letizia, al costat de les vicepresidentes primera i segona del Govern central, María Jesús Montero i Yolanda Díaz, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. El president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, no ha estat present.

A nivell internacional, destacava la presència del president de l'Argentina (país natal del Papa Francesc), Javier Milei; i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni -situats en primer lloc-, seguits pels monarques i la resta de mandataris segons l'ordre alfabètic francès. Entre altres, es trobaven el president dels Estats Units, Donald Trump; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron.

Els Borbons s'han saludat breument amb el president dels Estats Units, Donald Trump, abans de l'inici del funeral i han intercanviat alguna paraula també amb la seva esposa, Melania Trump. També s'han encaixat la mà durant la missa, en el moment de la salutació de la pau, ja que estaven asseguts al costat.

També han acudit nou delegacions d'organitzacions internacionals, com l'ONU, el Consell d'Europa, el Programa Mundial d'Aliments (PMA), l'Organització Internacional del Treball (OIT), l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) o l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

En la Plaça de Sant Pere van estar així mateix presents representants de les esglésies ortodoxes, evangèliques, anglicana, així com representants del judaisme, de l'islam, del budisme, de l'hinduisme, del sikhisme, del zoroastrisme o del jainisme.

Totes les delegacions han arribat a la plaça enmig d'un reforçat dispositiu de seguretat, amb franctiradors, esquadrons canins, equips de desactivació de bombes, forces especials en el riu Tíber i altres unitats.

Tal com ja va avançar el mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies, Diego Ravelli, ha estat «el funeral d'un pastor, no d'un sobirà». El cos del Papa, de fet, no ha estat exposat en el catafalc. Les campanes de la basílica de Sant Pere del Vaticà han repicat a mort instants abans de l'inici del funeral, al voltant de les 10.00 hores, quan un festeig fúnebre ha traslladat, a peu, el taüt de Francisco que estava a l'interior de la Basílica -on ha romàs durant tres dies i ha estat acomiadat per prop de 250.000 persones- cap a la plaça de Sant Pere, on s'ha celebrat la santa missa exequial.

Més de 4.000 sacerdots

Després del taüt caminaven diaques i cardenals, tots ells vestits de vermell, el color del dol papal. Hi havia 980 concelebrants, entre cardenals, bisbes i sacerdots, a més de 200 ministres de la Comunió i més de 4.000 sacerdots en el costat dret de l'atri, on es troba l'estàtua de Sant Pere. S'han preparat 225 copons per als fidels, mentre que per als sacerdots s'han preparat 80 calzes i el mateix nombre de copons. Enfront de l'altar, a la dreta, se situava la icona de la Salus Populi Romani.

Una vegada dipositat el fèretre a l'atri -sobre el qual s'ha col·locat un Evangeli obert-, han sonat càntics gregorians, entonats pel Cantore della Cappella Sistina, el cor personal del Papa. Aquests càntics han precedit a la primera lectura, sobre les 10.20 hores, realitzada en anglès, de la carta de l'apòstol de Sant Pau. Posteriorment, han tornat a sonar càntics gregorians en llatí i s'ha produït una altra lectura, aquesta vegada en espanyol, la llengua materna del Papa Francesc.

El cardenal degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, ha pronunciat l'homilia, en la qual ha recordat a Francisco com «un Papa enmig de la gent, amb el cor obert a tots»; ha destacat que va alçar la veu contra les guerres i a favor dels migrants i de les persones marginades, que va promoure una Església amb «les portes sempre obertes» i li ha demanat que «beneeixi al món sencer».

«Va conservar el seu temperament i la seva forma de lideratge pastoral i de seguida va donar l'empremta de la seva forta personalitat en el govern de l'Església, establint un contacte directe amb les persones i les poblacions, desitjós d'estar prop de tots, amb una marcada atenció a les persones en dificultat, gastant-se sense mesura, especialment pels últims de la terra, els marginats. Ha estat un Papa enmig de la gent, amb el cor obert a tots», ha destacat amb ímpetu Re, de 91 anys.

Crida a la pau davant Trump i Zelenski

Re, a més, ha destacat davant els presidents d'Ucraïna i els EUA, Volodimir Zelenski i Donald Trump, que, «enfront de l'esclat de tantes guerres, amb horrors inhumans i innombrables morts i destruccions», el Papa Francesc «ha alçat incessantment la seva veu implorant la pau» i «cridant a la sensatesa, a la negociació honesta per a trobar possibles solucions». En aquest moment, els assistents al funeral han interromput l'homilia uns segons amb aplaudiments.

També ha assenyalat que «malgrat la seva fragilitat i sofriment final, el Papa Francesc va triar recórrer aquest camí de lliurament fins a l'últim dia de la seva vida terrenal» i ha posat en valor els seus «innombrables gestos i exhortacions a favor dels refugiats i desplaçats», sense oblidar la seva «constant insistència a actuar a favor dels pobres».

Posteriorment, s'han llegit les sis oracions dels fidels (en francès, àrab, portuguès, polonès, alemany i xinès) i, després de l'homilia, els assistents s'han donat la pau. Quan el degà del col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re, ha ordenat que els presents a la missa exequial es donin la pau, Donald Trump es trobava parlant amb la seva dona i han estat els reis espanyols Felipe VI i Letizia els primers a acostar-se a encaixar la mà.

Posteriorment, Trump i la seva esposa han donat la pau a les autoritats més pròximes, entre les quals es trobaven Macron, Rebel·lo de Sousa i altres caps d'Estat. Aquest gest simbòlic s'ha produït en un context de tensió entre l'Administració de Donald Trump i Europa pels aranzels que ha previst el president dels Estats Units per a alguns productes.

Posteriorment, ha tingut lloc la Valedictio, el comiat, o última salutació abans de l'enterrament, amb la Súplica de l'Església de Roma seguida de l'oració pronunciada pel cardenal Baldassare Reina, vicari general de la diòcesi de Roma, i, en grec, la Súplica de les Esglésies Orientals, i la posterior oració del Patriarca d'Antioquia dels greco-melquitas YoussefAbsi.

Al final, el cardenal Re ha ruixat amb aigua beneïda i encens el taüt, que després ha estat traslladat a la Basílica de Sant Pere i des d'allí, amb una processó fúnebre, a la Basílica de Santa Maria la Major per a l'enterrament.