L’informe aranzelari dels EUA descriu el foment del cinema en català com un problema econòmic per a les seves produccions

A l’informe, critiquen que hi hagi percentatges dels pressupostos del cinema reservats per a les llengües minoritzades, com el català, l’eusquera o el gallec, un fet que veuen com obstacles per als audiovisuals estatunidencs. Critiquen, per una banda, que «per cada tres dies d’exhibició d’un film de fora la UE s’hagi d’exhibir un altre film que sigui de dins la UE»; o que a les plataformes digitals els catàlegs de continguts hagin de disposar de «al manco, un 30% de les seves produccions fetes a la UE, la meitat de les quals ha ser en a llengua oficial de l’Estat espanyol».

A l’informe es descriuen les normes proteccionistes de les llengües i la diversitat de la UE com un obstacle i una dificultat afegida per a les produccions audiovisuals fetes als EUA. Critica els percentatges màxims i mínims que s’exigeixen des de la UE, i es queixa que, tot i el bon tractament que reben en altres relacions comercials, les lleis espanyoles els hi restringeixen la propietat i els hi dificulten la creació de llicències audiovisuals.

En resum, tot un seguit de queixes que no tenen en compte cap altre factor més que la rendibilitat econòmica dels inversors i especuladors dels EUA, els quals fins ara havien de respondre com qualsevol altre organisme del món davant les lleis i normatives europees i espanyoles, i que ara, mitjançant la pressió política i les amenaces econòmiques, esperen trobar un lloc preferent a les negociacions aranzelàries.