L'esperit dels homes íntegres recorre Àfrica

Fins no fa gaire existí un país al Sahel que els colonialistes francesos anomenaren Alto Volta i que teòricament guanyà la independència el 1960. Teòricament, ja que fruit de les polítiques imperialistes, igual que a la majoria de països africans, el seu govern ha estat corromput per mitjà de juntes militars que han continuat l’espoli de recursos naturals al servei del colonialisme.

No obstant això, a aquesta terra la voluntat d’alguns homes íntegres com Thomas Sankara canvià el rumb de la història. Al 1983, Sankara, fill d’una família humil d’ètnia simil-mossi –de les més pobres d’aquella terra– tengué molt present les arrels a l’hora de prendre decisions com a primer ministre del país, que al poc temps de la seva presidència passà a anomenar-se Burkina Faso (pàtria dels homes íntegres). Inicià un govern revolucionari de tan sols 4 anys que perdura a la memòria i a la dignitat de tot el continent africà.

Quan Sankara arribà a la presidència el 90% del país era analfabet i en només 4 anys el seu govern alfabetitzà la tercera part del país, acabà amb la injustícia dels tributs ètnics, vacunà en un any 2,5 milions d’infants contra la meningitis, la febre groga i el xarampió, etc. Impulsà l’autosuficiència alimentària a un dels països més pobres del continent. Com? Expulsà les empreses estrangeres que saquejaven el país i nacionalitzà terra i recursos naturals.

Tenia clar que sobraven pous per treure petroli a més de 3.000 metres de profunditat mentre que al poble li faltassin pous d’aigua de 100 metres. Dotà el país d’un sistema nacional de carreteres i ferrocarrils, i facilità llavors i recursos als camperols amb una reforma agrària que conquerí una autosuficiència alimentària que convertí Burkina Faso en exportador de cereals. També tengué gran consciència amb el medi ambient: el seu govern defensà que els boscs eren part fonamental de la lluita popular i democràtica contra l’imperialisme; per això, s’inicià un ampli programa contra la desforestació i la desertificació amb la plantació de milers d’arbres, controlant la pastura del ramat i el costum tradicional de la crema de sabana.

Fou un ferm defensor de la igualtat i el dret de les dones del seu poble: prohibí la mutilació femenina, la poligàmia i els matrimonis forçats. Va instar les dones als càrrecs públics per garantir aquestes lleis, amb diverses ministres al seu gabinet. Fomentà ajudes perquè es formassin professionalment i, fins i tot, decretà un «dia del marit»que consistia en què els homes havien de fer una vegada a la setmana totes les tasques domèstiques per adquirir consciència de la duresa de mantenir una llar.

Sento l’estrèpit d’aquest silenci de les dones, presento el fragor de la seva borrasca, sento la fúria de la seva rebel·lió. Tenc esperança en la irrupció fecunda de la revolució, a la que elles aportaran la força i la rigorosa justícia que surten de les pròpies entranyes d’oprimides. Companyes, endavant en la conquesta del futur. El futur és revolucionari. El futur pertany als que lluiten!

La Lluita Contra el Colonialisme i l’Imperialisme Econòmic

Thomas Sankara denuncià fins el darrer dels seus dies que la pobresa d’Àfrica era herència del colonialisme i l’imperialisme. El deute amb organismes internacionals com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional eren una càrrega amb què calia trencar. Rebutjà qualsevol «ajuda econòmica»estrangera al desenvolupament per promoure i aconseguir una autèntica independència econòmica.

Un dels seus lemes més coneguts era: produïm a Àfrica, fabriquem a Àfrica i consumim a Àfrica, en lloc d’importar.Prengueren seriosament la consigna fins al punt de fomentar la fabricació nacional de tèxtils, que al seu torn conduí a l’increment de la producció de cotó. Un orgullós Sankara reconeixia que, tot i no ser un model, a les seves robes no hi corria ni un fil europeu o estatunidenc. Els seus discurs són mítics, sobretot la lectura que feu a la seu de l’ONU el 1982, reflex de compromís revolucionari i solidaritat internacionalista:

Per acabar, vull indignar-me i pensar amb els palestins, que una humanitat inhumana escollí substituir per un altre poble, ahir encara martiritzat. Pens en aquest poble valent i palestí; és a dir, en famílies atomitzades que vaguen arreu a la recerca d’asil. Valents, determinats, estoics i infatigables, els palestins recorden a cada consciència humana la necessitat i l’obligació moral que es respectin els drets del poble. Amb els seus germans jueus, són antisionistes

La Determinació d’un Revolucionari i la Seva Mort Profètica

Fou tan determinat amb els seus ideals que als congressos de la Unió Africana de 1987 ja advertí a la resta de països que, si Burkina Faso era l’únic país que s’oposava al deute, no viuria per assistir a la pròxima reunió. No visqué per assistir a la següent reunió. Tampoc dubtà en enfrontar-se públicament l’any 1986 al president francès Mitterrand i al primer ministre Chirac durant un sopar diplomàtic a la capital del país, Uagadugu.

La discussió es produí per les ingerències de França als conflictes armats africans, així com per la posició de Sankara de sol·licitar a l’ONU la descolonització de Nova Caledònia. També s’hi sumà el fet que els mandataris francesos convidaren al sopar al destacat líder de l’apartheid sudafricà, Pieter W. Botha. Tan profètiques foren les seves paraules al darrer congrés de la Unió Africana a què assistí com les amenaces dels mandataris francesos que, després d’amenaçar-lo repetidament amb què no anava pel bon camí, l’assassinaren juntament amb 12 funcionaris del país l’any 1987. La seva mort deixà tres bicicletes, un Renault 5 llegendari, una hipoteca, una mare treballadora que mai no deixà el seu lloc al mercat i una dignitat exemplar que viurà per sempre.

Tot i que els revolucionaris, com els individus, poden ser assassinats, mai es podran matar les seves idees.

Fou un cop d’estat executat per mercenaris, orquestrat pel seu «company d’armes»Blaise Compaoré, que ascendí al poder i casualment es dedicà a desfer totes les mesures revolucionàries de Sankara. Restituí tots i cada un dels vincles amb l’imperialisme francès, i retrocedí en totes les llibertats i mesures socials d’un país conduit a cotes de pobresa i corrupció mai vistes. Fa menys d’una dècada, es produïren protestes per tot el país contra la corrupció i el terrorisme gihadista, finançat per Occident, que s’estengué arreu del continent des d’una Líbia flagel·lada des del 2015.

Arrel de les protestes populars, amb gran influència del record de Sankara entre les masses, el traïdor Compaoré s’hagué d’exiliar a Costa d’Ivori on encara viu. El 2021 s’inicià un judici per esclarir què succeí amb la mort de Sankara; queda suspès quan una nova junta militar liderada per Paul-Henri Damiba arribà al poder l’any 2022, però continuà al cap de dos dies i pogué acabar amb la condemna a cadena perpètua de Compaoré. No obstant això, el judici deixa molts dubtes a l’aire. Emmanuel Macron prometé el 2017 al jutge Yameógo desclassificar informació secreta d’aquells anys, però no ha complit la promesa.

També sabem per testimonis de membres del servei secret burkinès que hi ha converses telefòniques de Compaoré que foren eliminades. D’altra banda, gràcies a la feina de l’historiador estatunidenc Brian Peterson –pogué consultar arxius classificats del departament d’Estat nord-americà– avui tenim testimonis de la CIA que confirmen reunions de l’oposició burkinesa amb la Lliga Anticomunista Mundial (sigles en anglès: WALC), organitzades per desestabilitzar Burkina Faso des de Costa d’Ivori, bastió històric del que colonialment es conegut com a «FranceAfrique».

El Sahel en Lluita: Revoltes Populars i la Persistència de l’Imperialisme Francès

A l’actualitat, els països del Sahel pateixen grans transformacions, que no podem obviar a l’article, a causa del caràcter anticolonial dels seus governs. Primer a Mali es produïren canvis el 2021, amb l’aixecament militar recolzat de suport popular que denunciava irregularitats electorals, corrupció i inacció governamental contra la inseguretat causada pel gihadisme –que es manté tot i que la regió compta amb una suposada col·laboració militar francesa per combatre’l.

Com a resultat d’aquestes revoltes populars, una junta militar prengué el poder amb un govern de transició liderat per Assimi Goït, que el 2022 trencà llaços amb França, expulsant ONGs franceses, l’exèrcit i l’ambaixador. L’any passat sofriren un intent de cop d’Estat mitjançant mercenaris gihadistes i des de Mali s’assegurà que hi ha proves que els havia armat i promogut França per desestabilitzar la regió i teixir excuses per operar al territori.

Aquests vincles actualment s’han provat per mitjà d’un contingent d’armes de contraban trobades a l’antiga residència d’un alt mandatari francès que abandonà Malí. A més, a un judici recent a França es demostrà que l’empresa de construcció Lafargeva armar per mitjà de la intel·ligència francesa als gihadistes a Síria per derrocar el govern de Bashar Al Assad. Tampoc oblidam com el ministre d’Exteriors francès Laurent Fabius, en plena guerra de Síria l’any 2012, assegurà alegrement que «els joves d’Al Nusra (facció siriana d’Al Qaeda) fan un gran treball». Veim com els tentacles de l’imperialisme no tenen frontera ni escrúpol a l’hora de mantenir els seus fins polítics i econòmics.

Burkina Faso en Transformació: Ibrahim Traoré i la Lluita per la Sobirania Nacional

Al mateix context social, a Burkina Faso també s’han esdevingut grans canvis recentment, amb un jove militar de 35 anys, Ibrahim Traoré, al capdamunt del nou govern del Moviment Patriòtic de Salvaguarda i Restauració (MPSR). Traoré, popular en l’estament militar per la seva tenacitat anti-gihadista, destituí al cap de la junta militar P. Damiba pels dubtes que generava la seva lleialtat amb el país i per la seva tebiesa enfront del gihadisme fomentat per Occident.

D’altra banda, Traoré ha ordenat l’expropiació de més de 200 kg. d’or a una mineria francesa per motius d’emergència nacional. Conseqüentment, Burkina Faso també ha cancel·lat les exportacions d’or per avançar en la industrialització i promou plans de sobirania alimentària com ara la producció nacional d’arròs. Amb l’afirmació de Traoré que el país que vulgui importar 10.000 milions d’arròs hauria d’invertir 2.000 milions en llocs de treball, sembla seguir alguns dels passos de Sankara i recuperar a la pràctica la consigna «qui t’alimenta et controla». En la mateixa línia, s’ha mostrat molt crític als seus discursos, citant la responsabilitat de l’imperialisme occidental en els problemes actuals d’Àfrica.

El Níger planta cara a l’imperialisme: el cop d’Estat contra la dependència colonial francesa

El darrer país de la regió en plantar cara al colonialisme francès ha estat el Níger. Colpejat per fortes protestes anticolonials a la darrera dècada, l’any passat el govern titella de Mohamed Bazoum fou derrocat mitjançat una junta militar encapçalada per Abdourahamane Tciani. Bazoum ha estat arrestat per frau electoral, corrupció i alta traïció per les seves continues concessions a França –fins al punt que fou condecorat com a gran oficial de la Legió d’Honor francesa.

Amb tot, en quina situació es trobava el Níger abans del cop d’Estat? Parlam d’un país altament ric en recursos naturals que té xifres de més del 60% d’analfabetisme i el 42% del país en extrema pobresa. Posseeix una de les taxes de mortalitat infantil més alta del món i una esperança de vida de sols 60 anys. El Níger, país en què l’electricitat no arriba ni al 10% de la població i que pateix una intensa desertificació. Tot mentre que l’accés a l’aigua es troba en un 85% en mans privades de les quals només el 51% es propietat d’empreses franceses que contaminen contínuament els aqüífers per mor d’una precària extracció d’urani.

Un país dirigit per les empreses franceses, la moneda francesa i l’exportació i el saqueig de tots els seus recursos per part dels antics tractats colonials. L’explotació imperialista francesa és tan aberrant que es pot resumir amb els 80 cèntims que paga per cada quilo d’urani nigerí enfront dels més de 230€ a què es paga al mercat internacional. Cal destacar que més del 70% de l’energia francesa es produeix de forma nuclear i, curiosament, França importa fins a un 70% d’urani del Níger.

Precisament per aquestes dades tan escandaloses pateixen la reacció furibunda d’Estats Units, França i la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica Occidental (CEDEAO), que han implementat sancions econòmiques de tot tipus contra Israel… perdó! Evidentment, volia dir contra el Níger! Han arribat inclús les amenaces d’intervenció militar imminent si no es restitueix el titella Bazoum. Curiosament a Gabón, on s’ha produït un cop a favor dels interessos occidentals, no han fet cap d’aquestes declaracions sonores.

L’Aliança del Sahel: Un Front Unificat contra l’Imperialisme i el Gihadisme

Per mor d’aquestes amenaces i a la germandat panafricana per la dignitat del Sahel, Burkina Faso i Mali acudiren ràpidament a reforçar la defensa i la seguretat del Níger, amb acords de cooperació militar i antiterroristes front qualsevol amenaça exterior. Actualment, han firmat l’Aliança d’Estat del Sahel, pla de federació tri-estatal que és una gran notícia pel panafricanisme i l’antiimperialisme. Els resultats d’aquestes aliances han estat pràcticament immediats.

A Mali han recuperat les dades biomètriques de la nació que, encara que soni increïble, eren en mans d’empreses franceses; tan increïble com que l’Aliança ha aconseguit els darrers mesos prendre una de les capitals que l’Estat Islàmic del Sahel s’havia apropiat, Kidal, tot demostrant amb fets la ineficàcia francesa i internacional contra el gihadisme.

A Burkina Faso s’ha obert la primera planta de reciclatge de residus miners de tot el Sahel, que permetrà prosseguir les activitats econòmiques de manera més tècnica i sostenible.

Al Níger, que segons el propi FMI i el Banc Mundial és la quarta economia del món que més creixement experimentarà enguany, actualment ven el quilo d’urani al preu internacional i pren mesures actives per diversificar la producció com la construcció de nous oleoductes, el subministrament de dièsel a països del Sahel, etc. Per aquestes qüestions, em sembla de vital importància reconèixer i recordar la problemàtica de l’aïllament polític i econòmic que patí Sankara per tornar a recalcar i aplaudir la gran notícia d’aquesta Aliança d’Estats del Sahel.

El Despertar del Sahel: Sobirania Popular i la lluita contra l’Imperialisme Global

Pot ser que tot l’anterior fereixi sensibilitats entre alguns ultraesquerrans amb mentalitat paternalista i colonial, que repetiran una vegada i altra que aquests països simplement abandonen una òrbita d’explotació estatunidenca o europea per una de russa o xinesa. Ho diuen amb la comoditat total del seu sofà, amb l’estómac ple, medicaments al calaix i l’aire condicionat al màxim. Desconeixen completament el sofriment dels pobles que se sotmeten a la divisió internacional del treball.

Divisió obrera de què s’aprofiten per criticar-los per damunt l’espatlla o mentre que s’empra un mòbil de darrera generació fabricat amb bateries de cobalt que probablement ha extret d’un fosc forat algun infant africà. Si bé és cert que aquestes transformacions socials del Sahel no són en clau socialista, podem treure conclusions tan òbvies com que les abusives condicions econòmiques dels préstecs del FMI i del Banc Mundial arrosseguen els països africans, que són rics en recursos, al deute, la ruïna i l’esclavatge.

Mentre que, per contra, aquests països veuen en les cooperacions econòmiques amb Xina i Rússia i els coneguts BRICSuna possibilitat més justa de desenvolupament que a Àfrica es coneix com a gagnant-gagnant(tots guanyam). Com a resultat, veim prosperar els països que trenquen amb la dependència occidental, recuperant la sobirania popular i amenacen els privilegis de les potències capitalistes més poderoses del món. A més, hem de ser conscients del moment històric en què vivim. Els comunistes continuam en l’actualitat orfes de referents revolucionaris.

El pol socialista de l’URSS no tornarà ni molt manco ressuscitarà amb els BRICS, si bé aquests darrers permeten aguditzar les contradiccions imperialistes, ja sigui al Congo, Iemen, Líbia o Palestina. Veurem com s’esquerden cada vegada més les cadenes de l’imperialisme, que esperem que deixi entreveure aviat els seus eslavons més dèbils per poder destruir-lo per sempre. Aquella gloriosa victòria d’Algèria avui ressorgeix amb orgull al Sahel. Digué Marx que un fantasma viatjava per Europa; avui, l’esperit dels homes dignes recorre Àfrica i, aviat, el món sencer.

Frederic Guillem

NOTA: Article escrit el febrer de 2024. Des de llavors cal assenyalar esdeveniments importants com que Burkina Faso, el Níger i Mali són els únics països d’Àfrica Occidental que han reduït el deute extern i han creat la confederació internacionalista «AES» (Aliança d’Estats del Sahel), regida per una moneda pròpia i organitzada amb un sistema assembleari i legislatiu popular similar als soviets. Entre alguns dels seus èxits, Mali ha creat un fons nacional de dades biomètriques i nous passaports de l’AES. A més ha guanyat encara més terreny al terrorisme. El Níger ha nacionalitzat l’aigua i l’urani i ha expulsat totes les tropes estatunidenques i estrangeres. Burkina Faso ha nacionalitzat mines, creant la primera reserva d’or de tota la seva història, una empresa nacional de ferrocarril, la primera fàbrica alimentària 100% nacional amb capacitat d’exportar als països veïns. Ha patit un intent de cop d’Estat orquestrat per familiars del traïdor Campaore, i ha nomenat ministre a Kyélem de Tambela, mític camarada de Thomas Sankara, canviant el lema nacional del país: «La patrie ou la mort».

Per seguir l'actualitat del Butlletí Antiimperialista de Mallorca, consulta el nostre perfil d'Instagram (butlleti_antiimperialista), subscriu-te al nostre canal de Telegram o visita la web butlletibam.cat. Si vols col·laborar amb un article o una altra aportació, contacta'ns a butlletiantiimperialista@gmail.com.