L'entitat recorda que el topònim en català compta amb tots els informes científics i històrics a favor mentre que la decisió del PP i Vox es pren d'esquenes als experts. A més, la legislació autonòmica determina que s'han d'evitar les formes bilingües i que les denominacions dels municipis s'adequaran a la tradició històrica i lingüística.
Per això, la Plataforma per la Llengua insta l'Ajuntament de Castelló de la Plana a mantenir el topònim de la ciutat en la llengua pròpia, tot respectant l'Estatut d'autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), i la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM).
L'entitat denuncia que el canvi impulsat pel PP i Vox és «capritxós i arbitrari», ja que es produeix només cinc anys després de l'aprovació del nom únicament en català, que atén a raons científiques i històriques. A més, la Plataforma per la Llengua adverteix que aquesta decisió contravé el principi de bona administració que estableix l'article 103 de la Constitució espanyola.
Cal recordar que l'informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) sobre el topònim 'Castelló' emés el 19 de desembre de 2019, assenyala, en primer lloc, que el nom de la ciutat «formava part dels aleshores 27 topònims de municipis en la zona de predominança del valencià que només mantenia el topònim en la forma castellana». A més, l'informe clarificava que el Decret 62/2017, de 2 de juny, del Consell dictamina que el topònim de la ciutat ha de respondre a la seva tradició històrica i lingüística. En aquest sentit, el manual per a la fixació de la toponímia valenciana publicat per l'AVL el 2015 també recomanava als municipis recuperar la denominació valenciana com a forma oficial, atés que és la tradicional i es correspon a la realitat lingüística del País Valencià.
En el mateix sentit, l'informe de l'acadèmic Emili Casanova recorda que 'Castelló' és el topònim que apareix en documents medievals com 'El llibre del repartiment' o la 'Crònica de Jaume I', del segle XIII. Altres documents històrics més moderns demostren la tradició lingüística de la denominació valenciana, 'Castelló de la Plana'.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Patriota: No sé si fer servir la llengua pròpia i històrica és fer folklore. D'allò que sí que estic segur és que canviar-li el nom per un d'estranger se'n diu colonialisme i imperialisme (valgui la redundància). A tu t'agrada més "Castellón" perquè no ets o no et sents d'aquesta nació. Tu fas costat als interessos imperials de Castella i el seu estat Espanya.
Especialitat del cagadillo de les espanyas,tenin en compte que el ppodrit,surt de l'antic règim,i els voxmitius,excissió del pprodit,és el que cal esperar d'aquesta " gente de bien",són ppenosament voxmitius....
Castelló de la Plana mai ha estat "Castellón del Llano", ni durant el franquisme. El fet que el patrioter hagués sojornat durant el servei militar espanyol a Castelló, no vol pas dir tota la vida, si coincidí amb el temps del dictador Franco o durant un mandat del PP, és quan manen ells que de forma ridícula canvien el nom de la ciutat (hi afegeixen un N). A més a més fa molta pena que considerin que un espanyol mig monolingüe en espanyol, no sigui capaç de pronunciar i se li hagi de traduir o pugui confondre's amb el nom correcte i històric de la capital de la comarca de la Plana Alta, és a dir Castelló de la Plana, el nom que li correspon per tradició històrica i lingüística, tot plegat no té cap sentit i el patrioter tampoc té cap argument ni raonament en contra de la denominació catalana com a forma oficial. És evident que la forma tradicional es correspon a la realitat lingüística del País Valencià, si no és que el patrioter, i els ultres espanyols del PPVox, consideren que el País Valencià, la seva llengua pròpia i cultura no son "espanyoles".
Yo hice el servicio militar en esa ciudad y siempre fue Castellón.Lo demás es puro folklore y provincianismo.