«Només una Catalunya forta guanyarà la independència». Amb aquest propòsit l’Assemblea vol recuperar el múscul del moviment canalitzant la indignació ciutadana: «Per combatre els nefastos efectes de ser un país ocupat, la independència és l’única solució».
El nou full de ruta, on hi ha una clara aposta per la desobediència civil i la lluita no violenta, indica que per al nou embat és indispensable que el moviment civil per la independència recuperi «la capacitat de paralitzar i controlar el país que va demostrar el 3 d’octubre de 2017». Així mateix, també apunta la necessitat d’aconseguir una majoria electoral determinada a fer efectiva la independència en el cicle electoral vinent i esbossa «una profunda regeneració democràtica» per a aconseguir-ho. Finalment, destaca la importància d’intensificar la internacionalització del conflicte amb Espanyaper contrarestar el relat de l’Estat espanyol segons el qual el «problema català» ja s’ha resolt. L’Assemblea vol reforçar els espais de coordinació entre les entitats i els partits independentistes i proposa als partits independentistes una «Agenda per la Independència» compartida i l’exclusió dels pactes amb partits espanyolistes, que estabilitzen l’Estat espanyol.
El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha conclòs l’acte amb un discurs davant d’una sala plena de personalitats de l’àmbit polític independentista, amb representants de Junts, ERC, CUP, Òmnium, Intersindical, AMI, Consell de la República o la CAL.
Llach, ha començat la seva intervenció amb un crit d’alerta: «Si volem ser - si volem sobreviure com a poble -, necessitem el combat, i l’Assemblea està disposada a picar pedra, una pedra dura i cantelluda, fins a aconseguir un moviment d'alliberament nacional estructurat, possible i resolutiu». El president de l’entitat també ha volgut deixar clar que lluitaran per la independència al mateix temps que ho faran també «per enfortir els paràmetres de convivència que defineixen la nostra nació».
Llach també ha aprofitat l’acte per a dirigir-se als partits independentistes, als quals ha avisat que no demanin a l’Assemblea que participi «en la gestió autonomista de la colònia, ni en el sotmetiment que comporta». «En la lluita per la independència -ha reblat - mai més no serem la vostra crossa». Tot i la crítica, ha deixat la porta oberta a l’entesa: «Si la vostra praxi política es dirigeix envers la independència, nosaltres ja hi serem».
El president ha finalitzat el discurs convidant els catalans a sumar-se a la lluita per «un món millor» assenyalant que «l’única manera de fer-ho és treballant i lluitant per una Catalunya justa, centrada en el servei de les persones».
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"*Full de ruta", aquest és el català que escriviu? Si mossen Alcover aixecàs el cap...
S'hauria de sabre distingir entre proclamar la independència d'un país i fer efectiva la independència. Per exemple la República Argentina triga 20 anys entre la proclamació de la independència respecte a la unitat indissoluble i indivisible d'Espanya i fer-la efectiva. Als que vos penseu que totes les coses funcionen prement un botó i es fan efectives immediatament, hauríeu de sabre que no tot funciona així. Però, és evident que com més prompte continuem la feina que mos cal de fer, més prompte la independència serà efectiva.
És fotut que tu vulgues l'aranya i que ningú te conteste. Que ningú et conteste a les 10 de la vesprà ni en tota la nit, toca molt la moral. Ets un adicte dependent d'uns plusos de misèria. La espenya vacia t'espere. Adèu.
Jo la vull per demá a mig dia.
1) Passa per l'autonomisme (convocatòria de comicis autonòmics) 2) Si passa per l'autonomisme no aplica la Declaració Unilateral d'Independència, que tampoc no va aplicar Puigdemont quan demana ser amnistiat al Rei d'Espanya, que és qui firma l'amnistia. El president d'una nació soberana que ha declarat la independència al Parlament no ha de demanar amnistia a un altre Estat. Té immunitat.
Una altra opinió, si me la permetiu: no hem de cercar aliats fora. Hem de fer que vinguin ells. La següent fase és creure en nosaltres. No hem d'anar a plorar enlloc. Això si volem un independentisme amb dignitat.
Tot bé però ho vincula a la convocatòria d'eleccions autonòmiques... La meva experiència de vida diu que el Sistema ens tracta com a ases amb pastanaga 🥕 perquè facem les 100 hores setmanals entre feina laboral, formació amb doctrina política, voluntariat i tasques familiars amb il·lusió perquè els diners sobrants seran justs, si en sobren. Justament el Sistema vol pastanagues per a la terra dels conills: Hispània. A plantar pastanagues i vendre-les-hi. Gràcies per l'oferta coincidint amb els comicis autonòmics. Salut.
¿Dentro de tres años? Cohones, que largo me lo fiais!