Aquesta novena edició ha tingut lloc aquest dissabte en dos torns: el primer, el dematí, a les 13 hores, i l’altre, l’horabaixa, a les 18.30 hores. Enguany hi han participat 96 punts d’arreu de Mallorca, xifra que suposa un 15% més de participació que l’any passat.
La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha estat l’encarregada d’obrir l’acte al Castell de Bellver de Palma. Roca ha assegurat que el Consell de Mallorca continuarà organitzant aquesta iniciativa que té com a objectiu conscienciar i sensibilitzar la població sobre la tragèdia humanitària que es viu a la Mediterrània: «Milers de persones es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen, arriscant la vida en perillosos viatges per mar, amb l’esperança de trobar un futur millor. L’Encesa de torres, talaies i talaiots és una manera de donar llum a la difícil situació de tots els que arrisquen o perden la vida a la Mediterrània». A més, la vicepresidenta ha destacat que, aquesta iniciativa, pretén, també, «recobrar les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural existent a tots els territoris de la Mediterrània».
Enguany, Amnistia Internacional ha estat qui s’ha encarregat de redactar el manifest que s’ha llegit abans de donar el sus a l’encesa simultània dels punts de fum i llum que han recreat la comunicació visual que tenia lloc antigament entre les torres de guaita, quan eren un recurs d’autodefensa i que, amb aquesta acció, es converteixen en fars d’acollida que mostren el camí d’arribada als qui naveguen per la Mediterrània cercant una vida millor.
En els darrers anys, l’esdeveniment ha agafat força i cada vegada són més els indrets que hi participen. A part de totes les Illes Balears —Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera—, s’hi han afegit altres territoris com Catalunya, Aragó, el País Valencià i Andalusia, així com països del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà. Aquest creixement ha estat possible gràcies a la participació de diferents sectors de la ciutadania, ajuntaments, empreses privades, organitzacions de la societat civil i el món acadèmic.
La iniciativa va sorgir a Mallorca el 2016, quan un grup de docents de l’Institut d’Educació Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX varen fer una acció per tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII.
El motiu inicial d’aquest acte, per tant, va ser el de la recreació històrica, per un dia, de la funció de comunicació visuald’aquests elements patrimonials culturals. Finalment, davant la situació actual de la migració, es va decidir també fer una reflexió sobre aquest problema i imaginar que el foc i el fum de les torres el dia de l’encesa eren la llum que mostra el camí a un port segur.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si t'haguessis llegit la Declaració dels Drets Humans, no esperaries res, ho sabries. Resta demostrat que l'encesa de torres, talaies i talaiots és una bona iniciativa per a difondre els Drets Humans, que si bé qualcuns encara no els han llegit, ara se'n parla i segurament molta de gent els llegiran.
Per a drets humans els nostres drets lingüístics, que cada dia són trepitjats. També esper que reivindiquin el dret a un habitatge digne amb aquesta encesa.
Si anés adreçat a una mena de colonialisme (cultural i de bancs, immobiliari, multinacionals europeu o de l'OTAN... Es comentari d'abans de "TM" tal vegada podria tenir alguna "solta i volta". (No soc en "TM" d'abans. Com qualsevol persona de qualsevol gènere, jo també podria escriure amb inicials semblants. Però no les he emprades almenys de fa bastant temps)
Vos heu llegit els trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, articles aprovats i proclamats el 10 de desembre del 1948 ? Universals vol dir de tothom, també nostres. Millor que vos els llegiu abans d'escriure comentaris sense solta ni volta, son sis fulls i teniu la "llibertat" de poder llegir-los en català, gràcies a Andorra.
Contaminación ambiental?
Jo reivindic els drets humans, però tots els drets humans (també els nostres). Aquí vivim una emergència demogràfica i crec que tenim dret a decidir quin tipus de societat volem, ja que el panorama que ens està quedant és de cada vegada pitjor.