La Plataforma per la Llengua ha intervengut aquest dimecres, 15 de gener, al Parlament de Catalunya per tal de denunciar la situació d'emergència lingüística que pateix el català i per a reclamar als polítics cinc compromisos amb la llengua. Òscar Escuder, president de l'entitat, ha demanat, en primer lloc, més mecanismes per garantir els drets lingüístics i que les institucions compleixin i facin complir les lleis que protegeixen el català. També ha demanat reforçar els espais de socialització en la nostra llengua, augmentar l'audiovisual en català, repensar el model educatiu i promoure una identitat col·lectiva explícitament oberta i basada en la llengua.
Reclamen als diputats catalans compromís amb la llengua catalana per a revertir la situació d’emergència lingüística
També a Ara
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic
- El PSIB rebutja Josep Codony com a director general d'IB3 pels seus atacs a la llengua catalana durant el govern de Bauzá
- Narges Mohammadi: dona de foc
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Xerres com sempre, xerres sense sentit ni raó. Xerres i passes el temps. No et pensis que ens el fas perdre a nosaltres.
Patriota: Els gaèlics no deuen ser pas prou intel·ligents perquè han adoptat l'anglès en lloc de l'espanyol, que, com tothom sap, és una llengua superior a l'anglès, i de fet, a qualsevulla altra llengua de l'univers (o dels universos!?). P.s. Si Anglaterra no hagués ocupat Irlanda potser el gaèlic encara hi seria la llengua hegemònica com ho fou fins fa dos segles.
Cal desemmascarar els mentiders i les mitges veritats de l'al·ludit de sempre. El gaèlic irlandès és una llengua parlada per 280.000 parlants, és oficial a Irlanda amb la llengua anglesa. Fins ara és l'última llengua que ha obtingut l'estatus d'oficial a la Unió Europea. Irlanda va adherir-se al bloc comunitari el 1973, però —com Espanya amb el català— va demanar l'oficialitat del gaèlic irlandès amb molt de retard, idò no fou fins l'any 2005 que el Govern d'Irlanda va presentar formalment la petició al Consell de la Unió Europea per a què el gaèlic irlandès fos reconegut com a llengua oficial a la UE. El 2007 s'acceptà la petició, ara bé cal saber que, a causa de la manca de traductors, intèrprets, filòlegs i d'informàtics, juristes i tècnics amb coneixement del gaèlic irlandès —el gaèlic irlandès com ja he esmentat solament disposa de 280.000 parlants— va fer que l’oficialitat no es pogués fer efectiva fins l'any 2022, és a dir una pila d'anys després (el temps què trigaren per a formar suficient personal). Res a veure amb la nostra llengua que ja pot començar a ésser oficial immediatament a partir d'ara i que quan esdevingui la 25a llengua oficial serà de les llengües mitjanes de la Unió. És a dir el gaèlic irlandès farà dos anys què es llengua oficial dins de la UE a tots els efectes, el parlen 280.000 persones i no comprenc perquè segons les cabòries de l'al·ludit de sempre uns son "fanàtics" i els altres no. Quan no es tenen arguments, ni se'ls esperen, els negacionistes del PPvocs solen escriure molts de dois i de pardalades. Què ha d'escriure més per adonar-vos-en?
El gaélico hace 20 años que es oficial en la UE y ya véis dònde está. Los irlandeses son más inteligentes que todos estos fanáticos descerebrados que tenemos aquí.
La Plataforma per la Llengua i altres associacions fan molt bona feina. De fet comentaristes com el migrant Patriot del PPVocs nos fan de termòmetre de la recuperació de la nostra llengua, com més bramen vol dir que feim les coses bé, idò anam pel bon camí en la recuperació del lloc que li pertoca a la llengua. Veurem com reacciona el multimalnoms el dia que el català esdevingui la 25è llengua oficial de la Unió Europea.
No le déis más vueltas: por más medidas totalitarias y sectarias de los nacionalpancatalanistas, la vida se abre paso y enviará los dialectos varios al museo de la historia, junto al arameo y el sumerio .
Segurament acabes d'arribar d'un altre país, potser llunyà, i encara no te'n fas prou càrrec de la situació. Gràcies per l'interès, si llegeixes l'article i escoltes el vídeo te n'assabentaràs millor de la situació del país on ara hi vius.
Estamos en situación de emergencia lingüística ? Que raro ...