El fundador de Wikileaks, Julian Assange, ha trencat aquest dimarts el silenci després de ser alliberat al juny d'una presó britànica amb un discurs davant el Consell d'Europa en què ha tornat a defensar la filtració de milers de documents secrets dels Estats Units, assenyalant que només és «culpable de fer periodisme».
Assange ha viatjat des de la seva Austràlia natal fins a Estrasburg, per a un simbòlic discurs en què ha recordat els seus anys a la masmorra d'una presó de màxima seguretat de Londres, on va estar reclòs cinc anys, sumats als altres set que va passar refugiat a l'Ambaixada d'Equador a la capital britànica.
Ha afirmat que tots aquests anys d'aïllament li han passat factura, si bé ara intenta recompondre la vida gràcies a un acord pactat amb la Fiscalia dels Estats Units, en virtut del qual es va declarar culpable de violar la Llei d'Espionatge a canvi que les autoritats nord-americanes donassin per complert el temps que havia de romandre entre reixes.
Davant la comissió de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i acompanyat de la seva dona, Stella Assange, i del director de Wikileaks, Kristinn Hrafnssson, ha defensat que si ara és lliure és perquè «el sistema ha funcionat». «Em vaig declarar culpable de fer periodisme. Em vaig declarar culpable de cercar informacions de les fonts», de «res més», ha assenyalat al seu discurs.
Espera que el seu testimoni serveixi ara almanco per a «exposar la debilitat de les actuals salvaguardes» per a la llibertat de premsa, per a treure a la llum altres casos que puguin ser «manco visibles» però afectin persones «igualment vulnerables». En el seu cas, considera que els Estats Units varen emprendre «una represàlia legal per publicar la veritat» sobre abusos perpetrats a l'Afganistan i l'Iraq.
En aquest sentit, ha advertit de la «fosca cruïlla» que travessa la llibertat d'expressió a tot el món, amb un periodisme d'investigació «amenaçat» per lleis que «criminalitzen» les activitats destinades a demanar informació. «La idea és simple: els periodistes no haurien de ser perseguits per fer la feina», ha conclòs.
