La nova Comissió d’Estructures de País estarà formada per diversos grups que elaboraran treballs sectorials (Defensa; Economia i Transició Energètica; Geopolítica i Relacions Internacionals; Llengua i Cultura; Migració i Inserció Social; Protecció Pública, Salut i Habitatge; Terra, Pagesia i Consum Agrari o Territori i Infraestructures) per a desenvolupar les pràctiques encaminades tant a la proclamació de la independència com a mantenir-la, un cop decretada.
Després del fracàs de sostenir la declaració d’independència, i amb l’experiència acumulada d’aleshores ençà, «és prou evident que qualsevol treball d’aquest caràcter emprès per l’ANC no pot tenir un rol secundari respecte a les institucions, sinó que ha de disposar d’autonomia per garantir-ne l’aplicació i el manteniment quan s’haurà proclamat de nou la independència», remarquen.
Pel que fa a la declaració política aprovada, l’Assemblea proposa als partits i a les entitats independentistes debatre una 'Agenda per la Independència' a la legislatura vinent si hi ha majoria independentista.
L’Agenda per la Independència planteja «exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d’estat que Catalunya necessita per afrontar els reptes democràtics, lingüístics i econòmics que n’amenacen la supervivència com a nació avançada».
L’agenda que inicialment l’Assemblea proposa als partits independentistes inclou:
- Una campanya de mobilitzacions i denúncia de les conseqüències de l’espoli fiscal, que es combinaria amb una iniciativa per la sobirania fiscal que el Parlament presentaria a les Corts espanyoles.
- L’elaboració i presentació mitjançant una iniciativa legislativa popular de la «Carta per la llengua catalana», que aplegaria totes les mesures legals necessàries per garantir el futur de la nostra llengua.
- La creació d’un sistema judicial català.
- La projecció internacional de la demanda independentista, recuperant una eina com el Diplocat per preparar el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.
- La culminació de l’escalada de tensió i nou embat per fer efectiva la independència. Davant la negativa espanyola a les lleis imprescindibles per garantir el nostre futur nacional, el Parlament de Catalunya presentaria l’exigència de la independència a les Corts espanyoles, mitjançant la fórmula d’una reforma constitucional. El rebuig d’aquesta proposta esdevindria el detonant de la nova confrontació amb l’Estat. Els diputats i senadors independentistes abandonarien el Congrés i el Senat espanyols. A continuació, el president de la Generalitat convocaria eleccions constituents al Parlament de Catalunya.
Davant l’escenari de noves eleccions, l’Assemblea planteja a Junts, ERC i la CUP que acordin un programa compartit basat en l''Agenda per la Independència', un pacte que podria denominar-se 'Entesa per la República'. Per a l’entitat independentista, la seva signatura «esdevindria un revulsiu per recuperar la majoria electoral independentista».
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Me parece una idea fantástica. Y lo digo en serio. Acotaditos y contaditos.
Si no hi ha unitat no farem res mai, mirau quan hem sigut forts, la unió fa la força, i per bregar en l'estat no hi ha miracles. Lluita, voluntat de ser, i perseverancia.
Si no hi ha una Llista Cívica sense partits, en cas de repetició d'eleccions guanyarà l'espanyolisme de més avantatge encara: molta de gent ja no vol votar mai més ni Junts ni ERC ni CUP (ni separats ni arreplegats). És URGENT fer la Llista Cívica. Si els partits hi tenen empriu molta gent no en voldrà sebre res. Front comú independentista sí, però sense ERC ni Junts ni CUP ni els altres. Si qualcú d'ells volen donar-hi suport sense comandar-hi, endavant; si hi volen imposar candidats i/o comandament: FORA i que vagin totsols