TW
14

El mateix dia que la Cort Internacional de Justícia (CIJ), amb seu a la Haia, el principal òrgan judicial de les Nacions Unides, ha declarat il·legals els assentaments israelians als territoris ocupats palestins de Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est, continuen sense treva els atacs indiscriminats contra la població de la Franja de Gaza i el genocidi dels palestins prossegueix amb la complicitat directa de les potències occidentals.

Només en els darrers dies s’han registrat alguna de les matances més sagnants de la guerra: aquest 20 de juliol, l’aviació israeliana ha demolit blocs residencials sencers i dissabte passat un sol atac sobre un àrea densament poblada causà almenys 90 morts i més de 300 ferits. L’exèrcit israelià reivindicà el crim i el justificà tot al·legant que intentaven matar el cap de la brigada de Hamas a la ciutat de Khan Yunis. L’endemà, diumenge, fou bombardejada una escola de les Nacions Unides al camp de refugiats de Nuseyrat, amb almenys una dotzena de morts. El bombardeig d’escoles i camps de refugiats ha esdevengut una pràctica habitual: el passat mes de juny un altre bombardeig sobre una escola de l’UNRWA on es refugiaven 6000 persones va fer 45 morts i un gran nombre de ferits. Ja aleshores l’ONU denuncià que més de 180 edificis de l’UNRWA havien estat bombardejats des de l’inici del conflicte i que «la majoria eren escoles convertides en refugis».

Tanmateix, les audiències al Palau de la Pau a la Haia, seu de la CIJ, no tenen avui cap força sobre el terreny. El mes de gener passat, com a mesura cautelar, el Tribunal va ordenar a Israel frenar els seus atacs a Gaza, sense cap resultat; reiterà aquesta exigència el mes de març i, novament, el mes de maig l’instà infructuosament a aturar la seva ofensiva contra la ciutat de Rafah, estibada de refugiats, al sud de la Franja. A principis d’aquest mes de juliol, la prestigiosa revista mèdica The Lancet establia que les morts probables en l’atac israelià a Gaza superaven de molt les fetes públiques per les autoritats palestines i que, comptant-hi les morts indirectes, degudes a malalties, fam, destruccions i mala assistència, superarien probablement les 186 000: prop del 8% de la població de la Franja. Per afegitó, l’ONU estimava, a finals de febrer, que el 35% dels edificis de la Franja havien estat destruïts i The Lancet conclou que «el nombre de cossos encara enterrats entre la runa és probablement elevat, amb estimacions de més de 10 000» cadàvers sense localitzar colgats sota les restes dels bombardejos.

La sistemàtica constància dels crims de guerra israelians no ha fet minvar en res el suport efectiu de les potències occidentals a l’estat sionista. Si bé alguns governs com l’espanyol han fet passes, més simbòliques que efectives, per al reconeixement d’un estat palestí que serà sempre inviable mentre segueixin l’ocupació i l’apartheid, el subministrament d’armes a Israel i el comerç de guerra bilateral es mantenen ferms; així com les relacions econòmiques, culturals i diplomàtiques amb la potència ocupant que continuen amb tota normalitat. Cal recordar que, d’acord amb un informe del prestigiós centre Delàs, Espanya ha comprat armes a Israel per valor de més de milions d’euros des del passat 7 d’octubre.

Una fita històrica: la Cort estableix que l’expansió de les colònies es fonamenta en la confiscació de terres i la segregació racial

El diari bany de sang a Gaza fa encara més evident que el pronunciament d’aquest divendres, dia 19 de juliol, de la Cort de la Haia és una fita històrica en l’establiment de la veritat en el cas de la descolonització de Palestina. El dictamen, que ha estat fet públic pel president del tribunal Nawaf Salam, estableix que l’ocupació israeliana d'aquests territoris és una «annexió de facto», que s’hi ha establert un règim d’apartheid i que l’expansió de les colònies es fonamenta en la confiscació de terres, en la segregació racial i en l’abús de la condició de potència ocupant. Cal recordar que tots els governs israelians han permès la construcció de colònies permanents als territoris ocupats, però el govern de Netanyahu ha ampliat el programa i ha anunciat plans per a milers de nous habitatges. En total, més de 400 000 colons israelians s’han establert a Cisjordània des de 1967.

El pronunciament, dictat a petició de l’Assemblea General de les Nacions Unides, no és vinculant però té una gran força moral, legal i política i probables conseqüències en el futur. La resolució estableix que l’ocupació israeliana dels territoris palestins, la colonització, els assentaments i l’explotació dels recursos naturals de Palestina per part d’Israel i els seus colons violen el dret internacional, el dret dels palestins a tenir la sobirania permanent sobre els seus recursos i i tenen conseqüències legals.

Israel, un estat que existeix precisament gràcies a la històrica resolució 181 de Nacions Unides de 1947, s’ha apressat a rebutjar frontalment el dictamen de la CIJ, com fa amb totes les actuacions de l’ONU i de la justícia internacional que qüestionen les seves actuacions en els territoris ocupats després de la guerra dels Sis Dies de 1967.