Milions d'insectes creuen els Pirineus cada any

Més de 17 milions d'insectes migren cada any a través d'un únic pas de muntanya als Pirineus, segons demostra una nova investigació. Els científics de la Universitat d'Exeter han estudiat els insectes migratoris en el Pas d'Osca de Bujaruelo, un entreforc de 30m entre dos alts cims del Pirineus. Han publicat els resultats a 'Proceedings of The Royal Society B'.

https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rspb.2023.2831

L'equip visità el pas cada tardor durant quatre anys, fent un seguiment de la gran quantitat i varietat d'insectes que volen durant el dia i es dirigeixen al sud. Les troballes d'aquest únic pas suggereixen que milers de milions d'insectes creuen els Pirineus cada any, el que ho converteix en un lloc clau per a moltes espècies migratòries. Els insectes migratoris comencen aquests viatges més al nord d'Europa, inclosa Gran Bretanya.

«Fa més de 70 anys, dos ornitòlegs, Elizabeth i David Lack, es toparen amb un increïble espectacle de migració d'insectes al Pas de Bujaruelo», afirma en un comunicat Will Hawkes, del Centre d'Ecologia i Conservació al Campus Penryn de Exeter a Cornualles.

«Foren testimonis -afegeix- d'una quantitat notable de mosques planadores migrant a través de les muntanyes, el primer cas registrat de migració de mosques a Europa. El 2018, anàrem al mateix pas per a veure si aquesta migració encara passava i per a registrar la quantitat, les espècies, les condicions climàtiques i els rols ecològics i impactes dels emigrants».

Els investigadors utilitzaren una càmera de vídeo per contar els petits insectes, recomptes visuals per a quantificar les papallones i una trampa d'intercepció de vol per identificar les espècies migratòries.

«Allò que trobàrem fou realment notable», ha prosseguit Hawkes. «No només hi havia un gran nombre de mosques planadores que seguien migrant a través del pas, sinó que n'hi havia moltes més. Aquests insectes haurien començat els seus viatges més al nord d'Europa i haurien continuat cap al sud, cap Espanya i potser més enllà per a passar l'hivern. Hi va haver alguns dies en els que el nombre de mosques superà amb escreix els 3.000 individus per metre i per minut».

El líder de l'equip, Karl Wotton, ha explicat: «Veure tants insectes movent-se tots amb un propòsit en la mateixa direcció al mateix temps, és vertaderament una de les grans meravelles de la natura». El nombre d'insectes assolí el seu punt màxim quan les condicions eren càlides, assolellades i seques, amb una velocitat de vent baixa i en contra per a mantenir els insectes a baixa altura sobre el pas perquè poguessin contar-se.

Wotton ha destacat: «La combinació de muntanyes de gran altitud i patrons de vent converteix allò que normalment és una migració invisible a gran altitud en aquest espectacle increïblement rar observable a nivell del sòl». Es va veure una varietat d'insectes, però les mosques foren el 90% del total. Les papallones i les libèl·lules són insectes migratoris molt coneguts, però representen menys del 2% del total.

Molts dels emigrants eren habitants de jardins molt coneguts, com la papallona blanca de la col (Pieris rapae), la mosca domèstica (Musca autumnalis) i fins i tot minúscules mosques de l'herba (Chloropidae), de tan sols 3 mm de llarg.

Hawkes afegeix: «Fou màgic. Passava la meva xarxa per l'aire aparentment buid i estava plena de les mosques més petites, totes viatjant en aquesta migració increïblement gran».

Aquests insectes migratoris, especialment les mosques, són molt importants per el nostre planeta.

Gairebé el 90% dels insectes eren pol·linitzadors i, en migrar, traslladen material genètic a grans distàncies entre les poblacions de plantes, millorant la salut de les mateixes.

Alguns dels insectes eren espècies plaga, però molts eren controladors de plagues, incloses les mosques de la melmelada i les mosques dels pastos que s'alimenten de pugons durant la seva etapa larvària.

Molts d'ells exerceixen un paper en la descomposició i tots transporten nutrients com el fòsfor i el nitrogen a grans distàncies, el que podria ser important per a la salut del sòl i el creixement de les plantes.

A causa a la crisi climàtica i la pèrdua d'hàbitat, es creu que aquests insectes emigrants vitals estan disminuint.

Hawkes conclou: «En difondre el coneixement d'aquests extraordinaris emigrants, podem difondre l'interès i la determinació per a protegir els seus hàbitats. Els insectes són resistents i poden recuperar-se ràpidament. Junts, podem protegir aquests emigrants més extraordinaris de tots».

Article del diari NAIZ del 12 de juny del 2024

https://www.naiz.eus/eu/gaiak/noticia/20240612/millones-de-insectos-cruzan-los-pirineos-al-ano-por-un-unico-paso-de-apenas-30-metros