Òmnium, Junts, ERC, CUP i Comuns mostren unitat davant l'amnistia: «És una victòria»

Òmnium, Junts, ERC, CUP i Comuns, juntament amb altres entitats de la societat civil, han mostrat aquest divendres una imatge d'unitat després de l'aprovació de la Llei d'Amnistia en el Congrés, en un acte que s'ha celebrat al pati de l'antiga presó La Model de Barcelona.

En un manifest, que ha llegit l'activista mallorquina Antònia Maria Dols, recullen que l'amnistia «és una victòria arrencada a l'Estat» que ha situat el conflicte català en el terreny del qual no havia d'haver sortit, el polític.

En aquest sentit, Dols ha estat una bona elecció per a llegir el manifest. La jove mallorquina s'ha mostrat sempre propera a la reivindicació dels joves, participant en nombroses entitats com Joves de Mallorca per la Llengua o el Consell de la Joventut de les Illes Balears. Ha fet de portaveu d'entitats i actualment integrava el col·lectiu juvenil Batec.

«És una fita històrica i una conquesta col·lectiva per a tots els que hem treballat incansablement per a fer realitat aquesta llei i per a la societat catalana en tot el seu conjunt», han destacat en el manifest.

A més de la presidenta del Parlament, Anna Erra, a l'acte ha acudit el líder d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull; la diputada de la CUP Laia Estrada; el representant dels Comuns Andrés García Berrio, i el dirigent de Demòcrates de Catalunya, Toni Castellà.

Per part d'entitats, ha assistit el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, així com representants d'Amnistia i Llibertat; AMI; Consell de la República; Ciemen; Intersindical; Jovent Republicà; Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC); L'Eina - l'espai jove de la Intersindical; La Forja i Sepc.

En el text recullen que l'amnistia és una resposta política i col·lectiva «a la repressió que l'independentisme català continua sofrint, així com un pas més en la resolució democràtica del conflicte».

«L'aplicació immediata de l'amnistia és un reconeixement inequívoc que la repressió no permetrà resoldre el conflicte i un acte de reparació als milers de catalans que han estat perseguits, investigats, encausats, inhabilitats, multats, empresonats i obligats a exiliar-se», afegeix el manifest.

També defensen que la norma és fruit de l'esforç de la societat civil i de la determinació del moviment sobiranista i independentista, per la qual cosa la seva aprovació és «l'evidència que la necessària pluralitat i diversitat internes del moviment no han de ser impediment per a la defensa i consecució d'objectius compartits».

«No acaba res»

«Cal no oblidar, no obstant això, que avui res no acaba ni comença», apunta el manifest, on asseguren que les multes, empresonaments o investigacions han aconseguit reforçar els que justifiquen la independència.

Per això, avisen que continuaran treballant «pels grans consensos de país, per una societat justa i per a garantir, per fi, l'exercici lliure del dret d'autodeterminació de Catalunya».