L'acord polític assolit aquest dimecres sobre una sèrie de propostes legislatives reformarà la política de migració i asil de la UE mitjançant un conjunt de reglaments que regulen la resposta dels Estats a les persones que arribin a Europa. El pacte, que han assolit aquest dimecres, la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu, reduirà els drets de les persones en moviment.
Aquest acord farà retrocedir durant decennis el dret d'asil europeu. El seu resultat probable és un augment del patiment a cada pas del viatge dels qui busquin asil a la UE.
Eve Geddie, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees ha declarat que «Aquest acord farà retrocedir durant decennis el dret d'asil europeu. El seu resultat probable és un augment del patiment en cada pas del viatge dels qui busquin asil a la UE. Des de la forma en què els països no pertanyents a la UE tractin a aquestes persones, l'accés d'aquestes a l'asil i al suport jurídic a la frontera europea, fins a la seva recepció dins de la UE, aquest acord està concebut per a dificultar l'accés de les persones a la seguretat».
«El pacte causarà gairebé amb seguretat que més gent sigui detinguda de facto a les fronteres de la UE, incloses famílies amb menors d'edat i persones en situacions de vulnerabilitat. Es reduiran les salvaguardes per als qui sol·licitin asil a la UE i més persones seran canalitzades a través de procediments deficients de concessió d'asil a la frontera en lloc de rebre una avaluació justa i completa de les seves sol·licituds».
«El pacte sobre migració tampoc secunda de manera concreta als Estats als quals arriben primer a Europa com Itàlia, Espanya i Grècia. En lloc de prioritzar la solidaritat mitjançant reubicacions i reforçant els sistemes de protecció, els Estats podran limitar-se a pagar per a reforçar les fronteres exteriors o finançar a països de fora de la UE per a impedir que la gent arribi a Europa».
L'acord també permet que els països decideixin excloure's d'un ampli ventall de normes d'asil de la UE en èpoques d'augment d'arribades i en cas del que denomina «instrumentalització» de migrants o «força major». Aquestes exempcions podrien, en la pràctica, fer que s'incompleixin les obligacions internacionals contretes en virtut del dret internacional dels drets humans i del refugiat. En afeblir una resposta humana comuna a persones que necessiten protecció, les posen en perill de sofrir violacions greus de drets humans i podrien normalitzar mesures d'emergència desproporcionades a les fronteres europees, establint un perillós precedent per al dret d'asil a tot el món.
Al mateix temps, l'acord reforça la dependència de la UE d'Estats situats fora de les seves fronteres per a gestionar la migració, aprofitant acords recents amb Albània, Líbia, Tunísia i Turquia. En lloc d'invertir en un acolliment digne dins de la UE i d'ampliar les vies segures i regulars per a permetre que la gent aconsegueixi la protecció a Europa sense fer trajectes perillosos, això constitueix un pas més per a externalitzar el control de les fronteres i eludir les responsabilitats europees de protecció de les persones refugiades.
«Amnistia Internacional porta temps demanant a les institucions i als Estats membres de la UE que posin els drets humans en el centre de les negociacions sobre les reformes de l'asil en la Unió. No obstant això, després d'anys de complexes negociacions, la UE corre ara el risc d'entrar inadvertidament en un sistema que necessita encara més reformes que l'actual».
«El pacte no resoldrà els greus problemes que pateixen els sistemes d'asil a la UE, com la infrainversió en sistemes d'asil i acolliment, les devolucions sumàries il·legítimes i sovint violentes, les polítiques que neguen el dret d'asil i la impunitat a les fronteres de la Unió. Sense un compromís renovat de fer complir la legislació de la UE i de garantir la rendició de comptes per devolucions sumàries i altres violacions de drets, el pacte no servirà per a millorar les proteccions dels qui sol·liciten asil a Europa ni millorarà la resposta comuna europea a la migració. Continuam demanant a la UE que abordi aquestes documentades violacions de drets i prengui mesures per a garantir una resposta conforme als drets humans, sostenible i dotada de recursos als qui arriben a les fronteres europees».
Informació complementària
El Parlament Europeu i el Consell de la UE han aconseguit avui un acord polític sobre diversos textos clau del nou pacte sobre migració i asil, com el Reglament sobre Procediments d'Asil, el Reglament sobre la Gestió de l'Asil i la Migració, el Reglament de Control, el Reglament relatiu a les Situacions de Crisis i de Força Major, i el Reglament Eurodac.
No obstant això, les converses a nivell tècnic continuaran fins a febrer de 2024 i s'espera que l'adopció formal es produeixi abans de les eleccions al Parlament Europeu de juny de 2024.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Només hauriem d'acollir a qui s'adapta i se porta bé. I poder expulsar sense tant de tràmits a qui delinqueix, comet actes terroristes o menysprea la cultura i la llengua de la terra en la que viu, malgrat tengui la nacionalitat per haver nascut al país d'acollida, essent fill o filla d'immigrants. Ahir, vaig veure a una parella jova, ella vestida semblant a una monja de les d'abans, tota de negre, amb vestit llarg i vel, que duien amb ells cinc o sis infants, que se veia que no eren turistes, si no gent que viu aqui. Això, per tot el perill cultural i social que representa, no se pot aguantar més. Com tampoc se pot aguantar a aquests que vénen aquí a viure, perque als seus països hi ha pobresa, inseguretat, guerra, etc però que enlloc de tractar de ser uns més de noltros, se dediquin a tractar de destruir la nostra llengua i la nostra cultura. Està molt bé ser solidari i caritatiu, però quan qui rep aquesta solidaritat i aquesta caritat se posa en contra de qui l"exerceix, no li queda al primer altre remei, que aturar- se d'ajudar, abans de que destrueixin a la seva terra i el marginin a ell i als seus . Mirun a França, que han hagut de fer una llei d'immigració per poder suprimir ajudes i permisos, vista la manera en que certs immigrants "agraïen" el poder viure d'ajudes públiques i amb un lloguer pagat per l'estat. I encara diuen que se senten marginats, quan els que s'auto-marginen son ells, portant- se malament amb la gent que els acull i que paga més impostos perque ells puguin tenir unes ajudes. Decididament, ni les Illes Balears, ni tota la Península Ibèrica, ni tampoc Europa, no poden acollir a tota Àfrica, Àsia i mitja Amèrica. Per tant, s'haurà de sel.leccionar bé a qui se pot quedar i a qui ha de partir. .