Antonio Negri, també conegut com a Toni Negri (Pàdua, 1 d'agost de 1933 - París, 16 de desembre de 2023), politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià s'ha mort aquest dissabte als 90 anys a París, on s'havia exiliat després que se'l vinculàs amb l'assassinat d'Aldo Moro, acusació de la qual va ser absolt.
Nascut a Pàdua l'1 d'agost de 1933 d'un pare comunista assassinat pel règim feixista de Benito Mussolinni, Negri va combinar la seva intensa activitat intel·lectual (‘Anomalia Salvatge’, ‘Europa i l'Imperi’ i ‘Multitud’ són tres de les seves obres més destacades) amb un intens activisme polític.
Com a professor de Ciències Polítiques a Pàdua en els 60, va entrar en contacte amb diverses figures en favor d'una renovació de l'ortodox Partit Comunista Italià i va encunyar el terme operaísta, amb el qual buscava que la classe obrera fos proactiva enfront del capital per a poder transformar les relacions de producció.
En la dècada dels 70, se'l va arribar a relacionar amb les Brigades Roges i amb els «anys de plom» d'aquella Itàlia, culminats amb el segrest i assassinat en 1978 de Aldo Moro, antic primer ministre democratacristià. Negri va arribar a estar empresonat quatre anys i mig en presó preventiva per la seva vinculació amb aquests fets, encara que posteriorment es va demostrar que l'acusació era infundada.
Elegit diputat del Partit Radical en 1983, va aconseguir sortir de presó per la immunitat parlamentària i, poc després, es va exiliar en l'Estat francès de François Mitterrand.
La Justícia italiana, encara que el va absoldre per la seva relació amb l'assassinat de Moro i amb diverses activitats de les Brigades Roges, el va condemnar finalment a 17 anys de presó per la seva implicació amb moviments subversius en manifestacions violentes o vagues.
Protegit per la coneguda ‘doctrina Mitterrand’, per la qual l'Estat francès negava l'extradició d'italians d'extrema esquerra que no tenguessin delictes de sang, Negri va decidir tornar voluntàriament a Itàlia en 1997, després de 14 anys d'exili, per a purgar 6 anys de pena de presó.
En els 2000, ja lliure, va tornar de nou a l'Estat francès i es va convertir en un dels referents intel·lectuals del moviment ‘altermundialista’ i de la refundació d'una esquerra internacionalista que considerava que els Estats nació estaven desfasats perquè no atenien les necessitats socials (per això va votar en 2005 en favor del projecte de Constitució Europea).
Creador del concepte ‘multitud’, en substitució d'‘operari’, i favorable a la renda universal bàsica, la influència de Negri en el progressisme dels països anglosaxons i de l'Estat espanyol va ser notable.
El filòsof italià va revisitar, en la seva àmplia obra, pensadors de la talla de Spinoza, com en ‘Anomalia Salvatge’ (1982), Deleuze o Foucault. Va ser professor de centres de prestigi com a L'École normale supérieure, L'université Paris 8, i el Collège international de philosophie.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un filoterrorista, otro ídolo de la progresía.
En pau descansi. El trobarem a faltar, sobretot ara que ve l´hivern sde les democràcies.
Renovació no reeixida pel que es veu. El fracàs de l'esquerra, que ja només és un projecte de progres a tot arreu, és inqüestionable.