TW
8

Més de 200 juristes, a hores d'ara, d'arreu de l'Estat han signat un manifest «per l'amnistia, la democràcia i la convivència». Hi consten el mallorquí Antoni Llabrés Fuster, Nicolás García Rivas, Javier Mira Benavent i Guillermo Portilla Contreras, autors de la proposta d'amnistia de Sumar; el vicepresident del Govern d'Armengol, Juan Pedro Yllanes, l'advocada mallorquina Aina Díaz, la jurista i exdirectora de l'IB-Dona, Maria Duran, diputats de Sumar com Jaume Asens i Enrique Santiago, el diputat dels Comuns Gerardo Pisarello, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, l'exvocal del Consell General del Poder Judicial Concepción Sáez, els constitucionalistes Javier Pérez Royo i Joaquín Urías; el senador d'ERC Joan Queralt; el també dirigent d'ERC Joan Ridaó; o l'exbatle del PSOE de Fuenlabrada Manuel de la Rocha Rubí.

Al text, els signants hi expressen el suport perquè «la majoria parlamentària pugui aprovar mesures com una llei d'amnistia per a contribuir a normalitzar la situació política entre Catalunya i l'Estat». Així, recorden que «els objectius de les amnisties, segons el Dret Internacional vigent, són encoratjar la reconciliació social i contribuir al restabliment de les relacions normals a la vida d'un país».

Subratllen que «l'indult, la renúncia a l'acció penal, l'amnistia o altres figures jurídiques equivalents s'han utilitzat a diferents llocs del món». «Igual que a Espanya, amb normalitat. A França, a Itàlia o a Suïssa hi ha lleis d'amnistia», han detallat, citant també el cas portuguès.

A parer seu, «l'únic límit excloent per a l'amnistia en el nostre dret, com a qualsevol país civilitzat, són els crims internacionals: els delictes de genocidi, lesa humanitat, crims de guerra, etc.». A més, remarquen que la Constitució espanyola «no prohibeix l'amnistia, que opera sobre les conductes, però sí que prohibeix els indults generals, que operen sobre les condemnes penals fermes».

En aquest sentit, recalquen que «la prohibició de l'indult general no va impedir que l'1 de desembre del 2000, un sol Consell de Ministres del president Aznar (PP), aprovés 1.443 indults, sense al·legar cap motiu d'interès general». «Tampoc es va oposar el PP a l'indult del qual es va beneficiar el general Armada l'any 1988, condemnat a 30 anys de presó per ser el màxim responsable de l'intent del cop d'Estat del febrer del 1981 en què forces militars varen segrestar tot el Govern i tot el Poder Legislatiu», afegeixen.

En la mateixa línia al·ludeixen a l'amnistia de delictes fiscals, que «ha estat utilitzada profusament a la nostra democràcia per tots els governs menys l'actual, inclosos els del PP, sent les més importants les dels anys 1984, 1991 i 2012».

«Pura demagògia»

En aquest context, reclamen que «cessin els intents desestabilitzadors i els atacs al funcionament normal de les institucions constitucionals, permetent que siguin, respectivament, els processos parlamentaris i de control constitucional pel Tribunal Constitucional els que decideixin sense pressions ni ingerències sobre l'aprovació de lleis i l'examen de la seva constitucionalitat, si escau».

Així, denuncien que «s'està tractant de generar artificiosament un problema jurídic pels qui vulneren la Constitució cada vegada que interessa als seus objectius polítics, incomplint el desenvolupament dels drets socials, incomplint els drets fonamentals de les persones, i instrumentalitzant les institucions de forma partidista, com passa amb el bloqueig a la renovació del Consell General del Poder Judicial des de fa 5 anys».

«Un CGPJ que, en lloc d'assumir la seva realitat caducada i contrària a la norma, trencant el seu paper institucional, mentre incompleix les seves obligacions i terminis per als preceptius informes sobre projectes normatius de forma sistemàtica, o és incapaç de regular la càrrega de treball de la judicatura fa posicionaments polítics aliens a la seva funció sobre futuribles textos jurídics i sobre la situació política com si es tractés d'un partit"» retreuen.

Segons la seva opinió, «no pot sinó qualificar-se de pura demagògia que organitzacions de juristes amb meres finalitats partidistes qualifiquin de trampes processos normatius encara no iniciats, o defineixin apocalípticament com el principi del final de la democràcia, l'aprovació de normes en seu parlamentària, i per majories qualificades».