Amb aquestes paraules el president ha celebrat com una «bona notícia» l’acord de les forces sobiranistes en el Debat de Política General que «feia molt de temps que no es donava». «Després de molt de temps, hi ha una posició conjunta que insta també el Govern a posar-nos al capdavant perquè el vot de la ciutadania sigui reconegut, per fer realitat que el nou referèndum» i que el seu resultat «sigui respectat i implementat». Un paper que Aragonès ha assegurat que es farà «amb tota la convicció», cercant «el punt de trobada que hem estat capaços de construir».
En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha remarcat la necessitat de «saber sumar, de parlar i escoltar, per adonar-nos que no som tan lluny els uns dels altres». I, a partir d’aquí, «fixar-nos objectius, tornar a construir i tornar a sumar». «Quan ens ho proposem, ho podem fer i quan ens ho hem proposat, ho hem fet. Per tant, ja sabem quin és el camí», ha recordat.
El cap de l’Executiu ha pronunciat aquest missatge en el marc de la declaració institucional que ha fet per commemorar el sisè aniversari de la celebració del referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Ho ha fet des de Fonollosa, al Bages, un dels pobles que va patir la repressió policial durant la votació.
La idea de sumar per a multiplicar objectius és una de les tres idees que Aragonès ha citat com a imprescindibles per tornar a oferir a la ciutadania el dret a decidir el futur del país. La segona premissa l’ha situada en la «claredat dels objectius»: d’una banda, «l’amnistia per culminar la fi de repressió» i, de l’altra, «l’autodeterminació per resoldre definitivament el conflicte de sobirania amb l’Estat». I la tercera «la negociació com a via per fer-ho possible».
Aragonès ha assenyalat que l’alliberament dels presos polítics de fa poc més de dos anys «va començar a obrir camí», però ha insistit que «ara hem de fer un pas més, un pas definitiu» que permeti també tornar en llibertat a les exiliades i els exiliats «i evitar que ningú més entri a la presó».
«L'amnistia per sí sola no resol el conflicte. L'autodeterminació al referèndum se situa al centre de la resolució del conflicte», ha recordat. I per això ha assenyalat que si el Govern espanyol vol resoldre realment el conflicte que té amb Catalunya «ha d’escoltar i atendre la demanda àmplia i transversal» de la ciutadania, que «vol votar en llibertat sobre la independència i decidir democràticament».
El president ha celebrat de nou que, al costat dels objectius, l’autodeterminació i l’amnistia, la manera d’aconseguir-los, «el com, que moltes vegades ens ha fet discrepar», també és avui «un punt de coincidència». «Avui la via d’utilitzar la força de la ciutadania rebuda a les urnes en la negociació amb el govern de l'Estat està oberta», ha subratllat, i malgrat que «hi ha qui des de la caverna s'oposarà, amenaçarà i intentarà fer-nos callar una altra vegada», com en el cas de l’alliberament dels presos o de la derogació del delicte de sedició, «aquesta via ens ha de permetre avançar». I ha constatat que «no només hem d’explorar aquest camí, sinó que l’hem de liderar amb fermesa».
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
A veure ara gonés. ¿Quan vos anau d'una puta vegada? Abans pagau es deuta.
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013): "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
A Dic: ridícul és la postura dels processistes. ANC, JUNTS, ERC, CUP.....eleccions han de fer.
Arditti:Molt,molt ridicul el teu comentari.
Vamos a ver pequeñito. ¿Qué tú de lo que quiere la ciudadanía de Cataluña? Y si se lleva el tan soñado (sólo por algunos) botifarrendum y lo perdéis ¿Qué vais a hacer? ¿Vais a estar callados y aceptar los resultados de una puñetera vez, o seguiréis dando la paliza?
Menudo chiquilicuatre, ridículo.
4500 persones a Barcelona. Un gran èxit. Independència demà. Visca el procés.
Em sembla una gran idea. I despres deixam les Balears en pau ... que no formam part de sa festa. O millor, feim un referndum aqui també ... si volem esser Paisos Catalans. Crec que abans triariem Alemania.