'Cal guanyar', un manifest des del País Valencià que alerta: «Aigualir el valencianisme ha demostrat que no suma»

El manifest

Els resultats de diumenge ens situen en un període d’incertesa a l’Estat espanyol. Cap dels blocs ha aconseguit una majoria suficient per a formar govern. En aquest context, serà necessària la concurrència de les esquerres nacionals de Galícia, Euskal Herria i Catalunya. Mentrestant, el valencianisme queda diluït en un grup polític de qui ningú dubta que votarà a favor de la investidura de Pedro Sánchez, sense agenda valenciana de pel mig. Si bé s’ha aconseguit -de moment- barrar l’entrada de l’extrema dreta al govern espanyol, els valencians i les valencianes ja els tenim a casa nostra governant. El Vicepresident Vicente Barrera no amaga els seus posicionaments polítics i obertament va clamar que era un orgullós nets dels vencedors de la Guerra, referint-se al cop d’estat feixista que l’estat espanyol va patir al 1936.

Des de diverses opinions, moltes persones i entitats des del País Valencià van avisar de la problemàtica que suposava per als governs d’esquerres no atendre amb valentia les necessitats de la immensa majoria del poble valencià:

• La necessitat de fer un canvi de l’economia valenciana, deixant enrere la dependència del Turisme que sols empobreix a la població i promocionar industries tradicionals i capdavanteres per generar llocs de treball de qualitat.
• Controlar els lloguers, que han incrementat en un 77% des d’Abril de 2015, i promoure l’accés a l’habitatge digne.
• Fer la vida de les persones del nostre País fàcil, creant infraestructures al servei dels interessos del poble valencià com, per exemple, trens que unisquen grans nuclis poblacionals del sud del País, com Alacant, Santa Pola, Elx, Guardamar, Torrevella i Oriola, entre d’altres.
• Promoure una transició ecològica urgent, per evitar la desertificació i les temperatures inassolibles que estem vivint.
• Fer del nostre País un obert, acollidor, on cap persona patisca discriminacions pel seu lloc de procedència.
• Assolir la igualtat real entre homes i dones, on les tasques de cures no siga sempre treball de les dones i existisca una igualtat real en l’accés al treball, sanitat o salaris.
• Assolir la igualtat lingüística entre el valencià i el castellà, per garantir els drets dels cinc milions de valencians i valencianes.

No assumir aquests reptes ens ha portat on estem ara: En les eleccions espanyoles l'esquerra i el valencianisme en conjunt han perdut més de 100.000 vots respecte a 2019. Aigualir el valencianisme ha demostrat que no suma. I a la Generalitat, governats per gent obertament feixista que no té cap mirament en atacar diàriament una part de la població valenciana, crispant i dividint la nostra societat. I no perquè hagen guanyat cap guerra, com al 1939, sinó perquè quasi 300.000 valencians i valencianes, el 28 de maig varen sentir que no tenia cap sentir votar, si encara que estigueren els seus, el seu empobriment cada vegada era major. Lloguers un 77% més alts en 8 anys, impossibilitat d’accés a la vivenda, obligació d’emigrar de bona part del jovent per buscar un treball digne ací gairebé inexistent, salaris (i per tant pensions) 200 euros per baix de la mitjana de l’estat espanyol, nuclis poblacionals dependents del turisme completament empobrits com Torrevella, llum, aigua, menjar i productes bàsics pels núvols...

No és que el govern valencià simplement no haja volgut millorar la vida de les persones; per un costat, és evident que hi ha batalles que no s’han donat amb suficient ímpetu, especialment en habitatge i canvi de model econòmic, però cal constatar altra realitat: els valencians i les valencianes, malgrat que volguérem fer canvis profunds per a millorar la vida de la gran majoria de la gent, no tenim sobirania per fer-los ni recursos per finançar-los a causa de l’infrafinançament i espoli que patim. I ací la gran derrota: aquesta sobirania ni s’ha demanat amb ímpetu, ni s’ha explicat al poble valencià el que significava la seua mancança ni s’ha lluitat amb força per, com a mínim, tindre els recursos que ens pertoquen per poder fer-ne front a les necessitats de la majoria social valenciana. Són molts exemples que posen de manifest que el poble valencià ens trobem, des de fa temps, en un atzucac que han posat el descobert les mancances del sistema autonòmic per fer front als reptes que tenim com a societat i com a país. Més enllà dels successius governs del Consell de la Generalitat Valenciana, els avenços en més democràcia, més llibertat, més participació i especialment més control sobre els nostres recursos i la nostra economia, son ben minsos i després d’un parèntesi de vuit anys de govern de progrés, ens trobem allà on varem començar: en un nou període de retrocés en drets i llibertats i de menysteniment a les pròpies institucions subordinant-les als interessos d’uns pocs i d’una visió centralista de l’estat. Els resultats que hui veiem, és altra constatació de que renunciar a promoure els interessos dels valencians i valencianes, sols assoleix derrotes, que afecten especialment a les persones més vulnerables de la nostra societat. Així que ja n’hi ha prou.

Cal guanyar. Se’ns en va la vida en fer-ho. No podem seguir patint un sistema que ens empobreix, ens nega la dignitat, el treball, l’habitatge, el futur, la igualtat, i com no: la felicitat. Ens trobem davant la necessitat d'un nou marc polític que implique la recuperació de la sobirania política del País Valencià i d’una transformació social millore el benestar del 90% dels nostres conciutadans i no un sistema que treballe en benefici d’uns pocs.
Tenim el ferm convenciment que la societat valenciana té la força i els recursos necessaris que ens capaciten per a assolir l’objectiu d’eixe nou marc polític, impugnant de soca-rel l’actual i articulant un espai valencià de ruptura amb el règim del 78 i la seua deriva actual cap al feixisme. I tenim la certesa que els instruments polítics existents a dia de hui no són útils per a aquest objectiu: necessitem una nova eina d’intervenció política, que estiga a l’altura de l’objectiu i dels millors valors del nostre poble.

Nosaltres, persones crítiques amb la nostra realitat, profundament implicades en el present i amb la voluntat de treballar per un millor futur per al nostre poble, ens comprometem a treballar, en pla d’absoluta igualtat, amb totes aquelles persones que participen de la nostra inquietud per a la construcció d’un espai cívic, social i polític que puga permetre la creació d’una ferramenta útil per als interessos de la majoria social del País Valencià. I fem una crida, a tots aquells valencians i valencianes que compartisquen aquest esperit, a afegir-s’hi.