El conseller de Salut català, Manel Balcells i Díaz, que ha participat en la presentació d’aquest trasplantament completament robòtic del món, ha agraït a tots els professionals i organismes que han participat en aquesta intervenció quirúrgica d’alta tecnologia, la seva implicació i ha dit: «Avui ens sentim orgullosos perquè presentem una tècnica pionera a nivell internacional i realitzada des del sistema de salut de Catalunya en el seu conjunt, que contribueix a la millora clínica de tots els pacients». En aquest sentit, ha posat l’èmfasi en el fet que, amb experiències innovadores com aquesta, «des de Catalunya, com a sistema públic de salut contribuïm a les millores en les pràctiques clíniques mundials que milloren el benestar dels pacients». I ha recordat que Vall d'Hebron és «centre de referència de 10 milions de persones per al trasplantament pulmonar: Catalunya, l'Aragó i Balears».
Balcells ha explicat que el trasplantament s’ha fet per «una via menys invasiva i que permet una recuperació més ràpida». Concretament, la nova via d’accés s’ha fet a la part inferior de l’estèrnum, mitjançant una incisió de vuit centímetres, just per sobre del diafragma. Així, per primera vegada no ha calgut fer una gran obertura separant costelles i obrint el tòrax, que fins ara era l’única opció disponible. Aquesta operació pionera es va fer en un home de 65 anys que necessitava el trasplantament d’un pulmó a causa d’una fibrosi pulmonar i que es va fer gràcies a la intervenció multidisciplinària de professionals del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar, del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, del Servei de Cirurgia Cardíaca i d’Infermeria de trasplantaments.
El trasplantament pulmonar consisteix a substituir un o dos pulmons malalts per uns altres de sans. En general, això passa quan hi ha una malaltia que comporta una insuficiència respiratòria crònica greu i progressiva. Els trasplantaments pulmonars es varen iniciar el 1981 a Califòrnia. A Catalunya, aquest tipus d’intervenció es desenvolupa de forma exclusiva a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron tant per a infants com per a adults. Des de l’inici del programa, a Vall d’Hebron s’han realitzat més de 1.500 trasplantaments pulmonars.
«El gran problema d’obrir el tòrax quan es fa un trasplantament pulmonar és que és un abordatge molt agressiu amb un postoperatori molt delicat», explica el Dr. Albert Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. En tot trasplantament, per evitar que la persona rebutgi els nous òrgans cal subministrar una medicació que deprimeix el sistema immunològic de per vida, amb la qual cosa el risc d’infecció postoperatòria sempre és molt alt. En alguns casos la infecció s’acaba produint i la ferida no es tanca adequadament (quan es trasplanten els dos pulmons l’obertura que cal fer és d’uns 30 centímetres, de banda a banda del tòrax). En alguns casos en què la ferida no tanca per culpa d’una infecció, cal tornar a operar la persona per controlar la infecció. Cal pensar, a més, que els pacients que necessiten un trasplantament de pulmó són persones amb insuficiències respiratòries cròniques per les quals un simple moviment com anar al bany els pot resultar extenuant. Per tant, una cirurgia tan agressiva com s’ha fet sempre els suposava moltes conseqüències negatives. Ara, el paradigma ha canviat: «Aquesta nova tècnica quirúrgica ens permet tallar únicament un tram petit de pell, greixos i músculs, una ferida que tanca amb facilitat, molt més segura i que en aquest primer pacient pràcticament no ha produït dolor. Es tracta d’una fita històrica que creiem que millorarà la vida de milers de pacients», assegura el Dr. Albert Jauregui.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els mitjans diuen que el primer transplantament pulmonar completament robòtic fel món l'han fet espanyols. Perque si els catalans assoleixen un avanç científic, social, tecnològic o artístic sempre, sempre, sempre, sempre son espanyols. En canvi, quan se tracta de coses dolentes que passen a Catalunya, malgrat els autors procedeixin de.les antípodes o de qualsevol regió espanyola no catalana, sempre, sempre, sempre son catalans. Hi enteneu: Si és bo son espanyols, si és dolent, son catalans.