La Plataforma per la Llengua ha rebut la queixa d'un ciutadà que denuncia que un jutge de Sabadell es va negar a facilitar a la seva filla, menor d'edat, les notificacions judicials en català en un judici en què participava com a testimoni, i que el jutjat tampoc no li va voler lliurar en català el justificant que acreditava que hi havia assistit.
El pare de la menor es va posar en contacte amb l'entitat per a denunciar els fets, i ara la Plataforma per la Llengua publica un àudio, enregistrat pel pare, que permet sentir com el jutge li denega la petició que li fa per rebre les notificacions en català. L'entitat acompanyarà l'usuari per a presentar una reclamació a la Unitat d'Atenció Ciutadana del Consell General del Poder Judicial per aquest fet, i també per no informar de la possibilitat de tenir la documentació en català.
Els fets varen passar el passat 29 de març, quan la família va acompanyar la filla al jutjat d'instrucció número 4 de Sabadell per a assistir com a testimoni a una de roda de reconeixement d'un judici. Com que la filla és menor d'edat i havia de justificar l'absència a l'institut, la família va demanar el justificant a la recepció dels jutjats, i els el varen facilitar en castellà. Quan el pare va demanar-lo en català, des del taulell li varen respondre que no, i el jutge li va dir, de males maneres, que no hi tenia dret.
És en aquest moment que el pare va decidir treure el mòbil i enregistrar la conversa, en què el jutge també li nega la possibilitat de rebre les notificacions en català, quan el pare li ho demana. L'enregistrament permet sentir que el jutge li diu fins a set vegades que no té dret a rebre les notificacions del judici en català perquè no és part afectada en el procediment, sinó que la filla és citada com a testimoni. «[La notificació] li arribarà en castellà, i ja està!», li etziba. «Ho fem en castellà. No discutim més», també li diu.
L'ONG del català denuncia que la negativa del jutge de facilitar-li les notificacions i el justificant en català contradiu l'article 33.2 de l'Estatut de Catalunya. Aquest article fixa que «totes les persones, en les relacions amb l'Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada».
Per a l'entitat, tant les notificacions judicials com els justificants són documents oficials emesos a Catalunya per l'administració de justícia i haurien, per tant, de facilitar-se en català si un ciutadà ho demana. L'Estatut, de fet, fa extensiu el dret de rebre la documentació en català a «totes les persones», i no ho limita pas al fet de ser part en el judici.
És per això que la Plataforma per la Llengua no només ajudarà la família perquè sol·liciti per escrit rebre les notificacions en català a partir d'ara, sinó que també acompanyarà el pare perquè presenti una reclamació a la Unitat d'Atenció Ciutadana (UAC) del Consell General del Poder Judicial. L'entitat considera que se li ha vulnerat el dret de rebre les notificacions i el justificant en català, i que els jutjats haurien de comunicar-se, per defecte, en català, atès que és la llengua pròpia del territori.
És molt important seguir denunciant aquestes discriminacions lingüistiques a tots els territoris amb llengües oficials, com el catala, basc o galleg. Molts no ens estimen ni respecten i a sobre ho titllen de provocació, al menys fins el dia que tots els espanyols vulguin canviar en la constitucio la llengua a l’angles, com a unica llengua.
Carlos Vilalta:També diu que ningú serà discriminat entre altres coses per la seva llengüa.Si es minoritaria serà d´especial respecte i protecció.Capricis i tonteries? ës que els castellà parlants esteu per damunt de tot i tothom?
A la pregunta, primero de todo está la Constitución que proclama el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva, y, por tanto, que la administración de justicia no pierda el tiempo con tonterías y caprichos.
@antifa (es primer). Tu no eres mi es primer ni res, si no es fatxa robanicks, i res més. Pobre, que no veus que no enganyes pas a nengú. Ca teva són les cavernes messetàries. Parteix cap allí que nengú et fa cas.
Aquí potser aspirés al rècord de negatius.... , i t'assegur que això ho aconseguiràs.
Barco de reixeta !
Salut i independència !
Aquí, algo de Sabadell. En otro recuadrito algo de Mataró. Seamos serios. ¿Cómo mallorquines qué nos importan lo que ocurre en estas ciudades de otra Autonomía española?.
Nada. Absolutamente nada.
Si encara estem així voldrà dir que hem de fer molta més pressió social i política en vers els poders fàctics. També haurem de sortir al carrer a pregonar i exposar la nostra queixa. És fonamental !
Estas pretensiones, además de no ser muy inteligentes, tienen un punto de provocación intolerable. Quien quiera traducirse los documentos judiciales que se busque un traductor y que se los pague el mismo.
Convindria iniciar una campanya per a l'expulsió de les institucions públiques a tots els funcionaris que es neguen a servir correctament i amb la nostra llengua als ciutadans i ciutadanes que així ho sol·licitin.
De cada dia avança, més passes retrocedim
|
Fa dervers d'un any
La Judicatura cada dia més fatxa. Fins que no siguin els ciutadans els que estriin els jutges de entre els "juristes de reconegut prestigi" que se presentin a les oposicions, i no els jutges en actiu junt amb els governs estatals, haurem d'empassar- nos tot tipus de sentències rares, injustícies i elucubracions doctrinals que pugui nventar- se el cervell humà, tot per fer- nos tornar retrocedir tots els segles que siguin possibles.
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És molt important seguir denunciant aquestes discriminacions lingüistiques a tots els territoris amb llengües oficials, com el catala, basc o galleg. Molts no ens estimen ni respecten i a sobre ho titllen de provocació, al menys fins el dia que tots els espanyols vulguin canviar en la constitucio la llengua a l’angles, com a unica llengua.
Carlos Vilalta:També diu que ningú serà discriminat entre altres coses per la seva llengüa.Si es minoritaria serà d´especial respecte i protecció.Capricis i tonteries? ës que els castellà parlants esteu per damunt de tot i tothom?
A la pregunta, primero de todo está la Constitución que proclama el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva, y, por tanto, que la administración de justicia no pierda el tiempo con tonterías y caprichos.
@antifa (es primer). Tu no eres mi es primer ni res, si no es fatxa robanicks, i res més. Pobre, que no veus que no enganyes pas a nengú. Ca teva són les cavernes messetàries. Parteix cap allí que nengú et fa cas. Aquí potser aspirés al rècord de negatius.... , i t'assegur que això ho aconseguiràs. Barco de reixeta ! Salut i independència !
Aquí, algo de Sabadell. En otro recuadrito algo de Mataró. Seamos serios. ¿Cómo mallorquines qué nos importan lo que ocurre en estas ciudades de otra Autonomía española?. Nada. Absolutamente nada.
Carlos Vilalta: M´agradaria que em contestessis s´han de complir les lleis? i la constitución?
Si encara estem així voldrà dir que hem de fer molta més pressió social i política en vers els poders fàctics. També haurem de sortir al carrer a pregonar i exposar la nostra queixa. És fonamental !
Estas pretensiones, además de no ser muy inteligentes, tienen un punto de provocación intolerable. Quien quiera traducirse los documentos judiciales que se busque un traductor y que se los pague el mismo.
Convindria iniciar una campanya per a l'expulsió de les institucions públiques a tots els funcionaris que es neguen a servir correctament i amb la nostra llengua als ciutadans i ciutadanes que així ho sol·licitin.
La Judicatura cada dia més fatxa. Fins que no siguin els ciutadans els que estriin els jutges de entre els "juristes de reconegut prestigi" que se presentin a les oposicions, i no els jutges en actiu junt amb els governs estatals, haurem d'empassar- nos tot tipus de sentències rares, injustícies i elucubracions doctrinals que pugui nventar- se el cervell humà, tot per fer- nos tornar retrocedir tots els segles que siguin possibles.