Una vintena d'organitzacions civils dedicades a activitats de recerca i salvament a la Mediterrània central, entre elles Metges Sense Fronteres (MSF), expressen la seva preocupació més profunda pel darrer intent d'un govern europeu d'obstruir l'assistència a les persones en perill a la mar.
Un nou decret llei, signat pel president italià el 2 de gener, reduirà les capacitats de salvament a la mar i, per tant, farà encara més perillós el Mediterrani central, una de les rutes migratòries més mortíferes del món. El decret s'adreça de manera manifesta a les ONG de recerca i salvament, però el preu real el pagaran les persones que fugen pel Mediterrani central i es troben en situacions de perill.
Des del 2014, els vaixells civils de salvament omplen el buit que els estats europeus han deixat deliberadament després d'interrompre les seves operacions de cerca i salvament. Les ONG han tengut un paper essencial per a cobrir aquest espai i evitar que es perdin més vides a la mar, respectant sempre la legislació aplicable.
Tot i això, els estats membres de la Unió Europea –en particular Itàlia– fa anys que intenten obstaculitzar les activitats de recerca i salvament civils mitjançant la difamació, l'assetjament administratiu i la criminalització d'ONG i activistes.
Entre altres normes, el Govern italià exigeix als vaixells civils de salvament que es dirigeixin immediatament a Itàlia després de cada rescat. Això retarda les operacions de salvament, ja que els vaixells solen fer diversos rescats al llarg de diversos dies. Donar instruccions a les ONG perquè es dirigeixin immediatament a un port, mentre altres persones es troben en perill al mar, contradiu l'obligació del capità de prestar assistència immediata a les persones en perill, consagrada a la UNCLOS.
Aquest aspecte del decret es veu agreujat per la recent política del Govern de Roma d'assignar amb més freqüència «ports llunyans», que poden estar fins a quatre dies de navegació de la ubicació actual dels vaixells.
Ambdues estratègies estan dissenyades per a mantenir els vaixells de cerca i salvament fora de la zona de rescat durant períodes prolongats i reduir la seva capacitat per a ajudar les persones en perill. Les ONG ja estan desbordades a causa de l'absència d'una operació de recerca i rescat per part dels estats i la menor presència de vaixells de salvament provocarà, inevitablement, que més persones morin ofegades a la mar.
Una altra qüestió que planteja el decret és l'obligació de recopilar a bord dels vaixells de rescat dades dels supervivents que expressin la intenció de sol·licitar protecció internacional i de compartir aquesta informació amb les autoritats. És obligació dels estats iniciar aquest procés i una embarcació privada no és un lloc apropiat. Les sol·licituds d'asil només s'han de tramitar a terra ferma, després de desembarcar en un lloc segur, i un cop cobertes les necessitats immediates, com ha aclarit recentment l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR).
En general, el decret llei italià contradiu el dret marítim internacional, els drets humans i el dret europeu, per la qual cosa hauria de desencadenar una enèrgica reacció per part de la Comissió Europea, el Parlament Europeu, els Estats membres i les institucions europees.
Las cosas nunca se arreglarán así. En todo caso evitar que tengan que salir de sus paises poniendo todos los medios posibles para que esto no ocurra. Y, por supuesto, meter en la trena a las mafias que los abandonan en medio del mar.