El 4 de desembre es commemora el Dia dels Drets Lingüístics, una iniciativa sorgida al País Valencià que s’ha fet extensiva a les Illes Balears. La finalitat d’aquest dia és remarcar la necessitat de garantir als ciutadans l’exercici dels seus drets lingüístics, com una manera de contribuir al seu benestar personal.
La possibilitat d’exercir els drets lingüístics es modula a partir de l’estatus jurídic de la llengua en un territori determinat. Així, la declaració d’oficialitat d’una llengua suposa, en principi, la màxima garantia del dret d’emprar-la. Ara bé, en el nostre cas, la llengua catalana, el desequilibri històric entre la protecció legal del castellà ─llengua pròpia d’una part d’Espanya i oficial arreu de l’Estat─ i el català ─llengua pròpia i oficial, entre altres territoris, de les Illes Balears─ provoca que, malgrat el caràcter oficial de les dues llengües, encara avui els ciutadans topin sovint amb dificultats per exercir el dret d’emprar la llengua catalana en la seva vida quotidiana. En aquest context, totes les institucions de les Balears tenen els mandats estatutaris, d’una banda, de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials quant als drets dels ciutadans i, de l’altra, de normalitzar l’ús de la llengua catalana. L’objectiu és, al capdavall, que tots els ciutadans puguin gaudir del mateix benestar amb independència de la llengua oficial que decideixin emprar.
Comprovau amb aquesta eina de l'Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears si coneixeu els vostres drets lingüísitcs.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si, clar i com ho fas creure als policies i guàrdies civil espanyols? També ells tenen el dret de que els seus caps les informin d'això, i no de tot el contrari. Aina Calvo, per exemple: informeu als vostres policies de tot això? Ells han de complir les vostres ordes... i si no ho fan, sancionar-los. Aquí no hi ha volta de fulla. TENIM DRETS!
Hi creim, els coneixem, n'estam convinçuts. Tenim drets lingüístics. Els que no hi creuen són els del govern de n'Armengol que han desat a les golfes dels trastos vells la política de normalització lingüística.