Metsola ha confirmat que la petició, anunciada a la fi de juliol però que li va ser remesa pel Govern de Pedro Sánchez a mitjan setembre, ha estat traslladada a la Mesa del Parlament Europeu, l'òrgan encarregat de prendre una decisió sobre aquest tema, però ha matisat que l'assumpte segueix pendent perquè els serveis parlamentaris estan examinant «quines són les possibilitats».
No obstant això, ha recordat que des de l'any 2006 «qualsevol ciutadà espanyol pot escriure al Parlament Europeu o dirigir-se a aquesta institució en qualsevol idioma oficial d'Espanya» i, en aquests casos, la resposta al ciutadà es cursa en l'idioma triat per aquest.
La política maltesa, que viatja aquest dimarts a Santander per a assistir al costat del rei Felip VI al Global Youth Leadership Fòrum, ha explicat així que encara que l'Eurocambra ja compta amb procediments clars per a les comunicacions amb els ciutadans, en el cas plantejat pel Govern el Parlament Europeu continua examinant «què fer».
Estava previst inicialment que la Mesa tractàs l'assumpte en la seva reunió del passat 3 d'octubre, però finalment no es va incloure en l'agenda. La pròxima reunió de la Mesa tendrà lloc el 21 de novembre, a l'inici del pròxim ple a Estrasburg, si bé encara no existeix una data exacta per a abordar la qüestió.
La proposta espanyola va arribar després que s'acordàs en la taula de diàleg entre el Govern i Generalitat el passat 27 de juliol, però necessita el vistiplau dels Vint-i-set per a tirar endavant.
Perquè un idioma pugui ser utilitzat durant el ple de l'Eurocambra ha de ser considerat una llengua oficial a la UE, un estatus que actualment s'ha concedit a 24 idiomes europeus entre els quals no es troben el català, el gallec i el basc.
Un precedent similar és el del gaèlic, que des de 2007 va començar a ser considerat llengua oficial i de treball a la Unió Europea, encara que l'adhesió d'Irlanda es remunta a 1973.
Actualment es tradueixen al català algunes publicacions i documents de la Unió Europea, mentre que la Comissió Europea utilitza el català com a llengua habitual amb els ciutadans a través de la representació de Barcelona.
El Govern d'Espanya ja havia demanat que aquestes llengües es reconeguessin com a oficials a la UE al desembre de 2004, encara que llavors no va arribar a sol·licitar el canvi necessari en els Tractats, per la qual cosa no van adquirir la consideració d'oficials.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vés en compte que el 'casteyano prdonto se bedá relegao a los vajos fondos de l'as siudades mas pobladas'. Fes un Verkami per si el pots salvar !
Que aprengui, la Presidenta Armengol! Aquesta mateixa que vol botar-se la llei, perque els interíns que enxufarà per la cara tampoc s'hagin d'esforçar en estudiar Català. Per cert, que no he vist per aquí aquesta mala noticia. Serà tal vegada perque se tracta d'un "fake", o serà que ningú pensa en publicar-la?
¿Y el bable y el silbo gomero, qué?