Més del 60% dels nostres lectors consideren que la possible entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN ajudarà a consolidar la seguretat europea

Sigui com vulgui, Suècia i Finlàndia ja han formalitzat la seva voluntat de formar part de l'OTAN, trencant així la seva històrica neutralitat internacional. Ambdós països volen formar part de l'aliança atlàntica davant la creixent amenaça de Rússia.

De fet, no hi ha dubte que la demanda d'adhesió es produeix per la por generada després de la invasió d'Ucraïna. Els mandataris d'aquests països ja han explicat a l'opinió pública que és el moment «d'alinear-se» amb la seguretat occidental.

Això no obstant, l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN pot no ser una realitat. L'adhesió de nous països necessita de la unanimitat de tots els membres i Turquia ja s'hi ha mostrat en contra per l'ajuda que aquests països ofereixen al poble kurd.

L'ombra d'un conflicte global

Cal tenir present que l'ombra de l'escalada militar a la regió no deixa de créixer. Putin ja ha mostrat el seu profund desacord amb l'adhesió i ha anunciat moviments estratègics que poden fer augmentar l'amenaça d'un conflicte a gran escala. En aquest sentit, basta recordar que Finlàndia comparteix més de 1.000 kilòmetres de frontera amb Rússia.

Sigui com vulgui, la majoria dels nostres lectors consideren positiva la possible adhesió dels dos països a l'aliança atlàntica i podem dir que aquest nou moviment geoestratègic pot ajudar a mantenir el fràgil equilibri de la seguretat europea.