Un ciutadà denuncia que un guàrdia civil l’ha increpat al Registre Civil d’Elda per parlar-li en català

L'entitat vol que s'investiguin els fets i es depurin responsabilitats i també ha demanat a l'Oficina de Drets Lingüístics del País Valencià que intervengui en el cas. Els fets varen passar el 18 de novembre, quan el ciutadà, que havia anat a inscriure el fill al Registre Civil, es va deixar la manteta del nin a dins i va voler tornar a entrar al registre. En aquell moment, l'agent de la porta li va dificultar l'entrada al·legant que no entenia el que li deia en català i acusant-lo de «maleducat».

Tot i que finalment va poder accedir al registre, quan en va sortir, el mateix guàrdia civil el va continuar increpant i li va dir que li estava faltant al respecte. La víctima va defensar el seu dret legal d'expressar-se en català, però l'agent el va ignorar i li va exigir que se n'anés del Registre Civil. Davant d'aquests fets, el ciutadà va demanar el full de reclamacions i el policia el va fer esperar mentre feia telefonades dient-li, en castellà, «espera't, que està de camí». Després de demanar el full de reclamacions fins a tres vegades i de rebre la mateixa resposta per part de l'agent, la víctima va haver-se'n d'anar sense aconseguir-lo.

L'ONG del català ha presentat una reclamació a la Subdelegació del Govern espanyol d'Alacant perquè considera que el guàrdia civil va abusar de la seua autoritat i va limitar dos drets del ciutadà: el d'expressar-se en català i el de presentar una reclamació. Per a l'entitat, l'actuació de l'agent contradiu l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, que reconeixen l'ús normal i oficial de la llengua, i pot ser objecte de sanció tenint en compte la Llei Orgànica 12/2007, del règim disciplinari de la Guàrdia Civil, i la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

Segons el règim disciplinari del cos, la discriminació o l'assetjament per raó de llengua, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social suposa una infracció molt greu. El mandat de la Constitució espanyola demana a les forces i cossos de seguretat de l'Estat protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats dels ciutadans, i l'article 5.1 de la Llei orgànica 2/1986 estableix que els agents han de respectar la llei i han d'actuar «amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió».

Pel que fa a la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, text refós al Reial decret legislatiu 5/2015, preveu que els funcionaris garanteixin «l'atenció al ciutadà en la llengua que aquest sol·licite sempre que siga oficial en el territori». Per bé que l'article no obliga individualment els funcionaris estatals a saber català, sí que imposa a l'administració el deure d'organitzar-se per tal que l'atenció en aquesta llengua estigui disponible. A més, en qualsevol cas, cap treballador públic no té dret d'exigir a un ciutadà que no parli en una llengua oficial ni pot privar-lo d'un servei per aquesta raó.

Els policies, responsables de la meitat de les discriminacions lingüístiques de les administracions

La Plataforma per la Llengua elabora anualment un informe sobre les discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions a l'Estat espanyol. En la darrera edició, la del 2020, l'informe va registrar fins a 52 discriminacions, de les quals 25 varen ser perpetrades per cossos policials. Això suposa el 48,1% del total dels casos i inclou discriminacions per part d'agents de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola, però també dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals. Per a l'ONG del català això és preocupant perquè indica que «el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d'intimidar els ciutadans».