El professor jubilat Jaume Sastre es va declarar en vaga de fam el passat 20 d'abril. Manté aquesta protesta per exigir la retirada de la modificació de la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya, que obriria la porta a que el castellà fos considerat llengua vehicular a l'ensenyament.
Aquest dilluns, sisè dia de vaga de fam, Jaume Sastre ha estat entrevistat al 'Ona Bon Dia', el programa matinal d'Ona Mediterrània. Reproduïm un resum de la conversa entre Jaume Sastre, Toni Rotget i Manel Domenech.
En primer lloc, com et trobes?
Bé, estic bé.
En segon lloc, quina és la principal motivació que t'ha duit a tornar a fer una vaga de fam?
Mirau, l'any 2014, amb l'Assemblea de Docents vàrem fer una vaga de fam de 40 dies i ara resulta que a finals de març, en el Principat, a conseqüència de les sentències del Tribunal Suprem gairebé han acabat fent el que volia Bauzá, i davant això ens sentim molt malament. Jo ara ja estic jubilat i vaig plantejar fer una vaga de fam perquè aquestes sentències del Tribunal Suprem tendran conseqüències com les que ja han tengut en el País Valencià i també en tendran a les Balears, ja que un grup de professors feixistes ja han presentat una demanda en el Tribunal Superior de Justícia de les Balears perquè s'apliqui el Suprem i la jurisprudència també s'apliqui a les Balears. Si estàs en actiu, ja m'hauria implicat en una Assemblea de Docents per aplicar la desobediència civil i no acatar aquestes sentències del Suprem i dels respectius Tribunals Superiors de les Balears, Catalunya i el País Valencià. Aquest és el motiu.
Quin ressò ha tengut fins ara aquesta acció que dus a terme?
Començàrem dimecres a les 12 hores i no sé fins a quin punt ha tengut ressò a Mallorca i la resta d'illes, però aquí sí que ha tengut molt de ressò, des del primer dia quan vàrem començar. A la roda de premsa, va venir el president Quim Torra, que com tots sabem va ser inhabilitat per posar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió i dels presos i va ser inhabilitat pels mateixos jutges, impresentables, que ara ataquen, una vegada més, la nostra llengua. Això ja li va donar molta difusió. El segon dia, va venir la presidenta del Parlament de Catalunya, na Laura Borràs. Han vengut diputats, poetes, escriptors, professors, sindicats... I bé, cada visita d'aquestes és una injecció de força, coratge i ànims.
Un dia tan assenyalat com la Diada del País Valencià, cal recordar la unitat lingüística i aquesta lluita que hem d'aconseguir i hem de prosseguir perquè els atacs són realment furibunds. I Per altra banda, tenim els atacs de l'Estat espanyol amb aquest massiu espionatge contra els independentistes.
No hi ha només una persecució a la nostra llengua...
Una de les idees que estic dient és que això no és només una qüestió de llengua, això és una qüestió global i davant un problema global s'ha de cercar una resposta global. En Gonzalo Boyé ja va dir que en aquest moment, en el segle XXI, a Espanya els cops d'estat no els fan els militars, els fan els jutges. En el catalangate hi ha hagut un espionatge massiu a persones per motius polítics i fins i tot també a advocats, vulnerant el dret a la defensa i violant el secret de comunicació... Pensau que a Boyé li violaren, fins i tot, el domicili i el despatx. Són vulneracions constants de drets fonamentals, pensau que tenim en Valtònyc a l'exili, en Hassel a la presó, aquí a Catalunya tenen tres presidents condemnats, perseguits i inhabilitats. Tenen tres presidents del Parlament igual. Batles, regidors, consellers... Què hi ha darrere això? Hi ha els seus jutges, els seus fiscals, la seva policia, la seva Guàrdia Civil... I ens tracten com una colònia, com un poble de conquesta. I amb la repressió ens demostren que els Països Catalans són una evidència total perquè perseguir la llengua al País Valencià, a Catalunya i a les Balears, els jutges no tenen ni un pèl de vergonya quan resulta que volen imposar el 25 per cent de l'espanyol a les escoles i resulta que a les Balears, els mateixos jutges en vint anys el percentatge d'ús del català és del 2,27 per cent del total. A Catalunya, el percentatge de sentències en català és del 7,4 per cent i en el País Valencià d'un total de 241 jutjats, només n'hi ha un que funciona habitualment en català. Amb aquestes xifres com s'atreveixen a fer aquestes sentències. Aquesta agressió intolerable jo la veig com una gran oportunitat i no hem de caure en la lamentació ni amb la desesperació, si ataquen és perquè són febles perquè una justícia que es dedica a atacar la llengua d'un poble, que es dedica a ficar cantants a la presó, és que és una justícia absolutament desprestigiada i que no fa altra cosa que fer de guàrdia pretoriana de les colles de lladres més grans d'Espanya que són la Zarzuela i la Moncloa, perquè aquesta justícia no vol investigar, no hi ha cap president d'Espanya investigat ni condemnat ni perseguit, no s'investiga tota la corrupció de la Família Reial espanyola i, en canvi, ens venen aquí a donar lliçons de moral. Ha arribat un punt que això és insuportable i hem de passar a l'acció a través de la lluita no violenta, la desobediència civil, els boicots, la nova cooperació, les vagues de fam i tot el que faci falta.
Creus que som a un moment d'emergència?
Crec que ha vessat el tassó. El Govern de Catalunya va demanar rompre relacions amb el Govern d'Espanya, que es retiri la taula de diàleg amb Pedro Sánchez. És a dir, tantes mosques van a l'ase, que al final l'ase farà una aixecada de cul.
El 9 de maig presentareu la proposta de modificació de Llei Lingüística, quines esperances teniu que aquestes iniciatives que heu tengut prosperin?
Es va presentar la iniciativa el 24 de març i el mateix vespre Junts se'n va desmarcar a causa de l'escàndol que va provocar. Aquesta proposició s'havia de votar dia 17 d'abril, abans de Setmana Santa i ja no es va presentar. Després ens varen dir que es presentaria dia 28 d'abril i tampoc es farà i la vaga de fam era amb motiu de protesta i just començar-la ja vàrem saber que es posposava. Per tant ens hagueren pogut aturar just abans de començar, però la vàrem mantenir per estar vigilants. Tal vegada arribarà a votació el dia 26 de maig. En conseqüència, ara aquesta vaga de fam ja és una victòria perquè dijous 28 no anirà a votació aquest tema i en funció del que passi dia 12 de maig prendrem decisions.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Li vessa la raó (sic). ¿Per on?
Les cúpules judicials espanyoles, amb l'ofensiva contra la llengua catalana, fan oi.
Li vessa la raó.!
Una buena vaga de fam no le irá mal y más ahora que viene el verano.
els jutges no tenen vergonya perquè estan acostumats a imposar la seva voluntat, per damunt de la lògica natural.