Des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau veiem amb enorme preocupació l’escalada bel·licista que s’està donant en el conflicte armat d’Ucraïna entre l’OTAN i Rússia i el decebedor seguidisme europeu i espanyol en la resposta militaritzada.
El conflicte ucraïnès és d’una enorme complexitat i mereix ser analitzat amb serenitat i responsabilitat tenint en compte tots els aspectes polítics, històrics, econòmics, entre molts altres culturals, socials, sense oblidar, evidentment, el rol que la seguretat energètica pot jugar en el futur de la regió. Així com cal posar al centre la seguretat de les persones, de la població civil, que seria òbviament la principal damnificada d’una hipotètica guerra entre Rússia i l’OTAN.
En el conflicte intern que viu Ucraïna, la responsabilitat d’Europa Occidental i l’OTAN no és menor, en haver ajudat els polítics ucraïnesos prooccidentals i contribuït a la militarització del país i la regió, de la mateixa manera que Rússia és responsable de les seves accions militars totalment inacceptables per aconseguir el control de les regions ucraïneses on existeixen comunitats prorusses, principalment de Crimea i la part oriental del Donbàs (Lugansk i Donetsk).
L’OTAN és un organisme militar multilateral amb un radi d’acció mundial sota el comandament dels Estats Units que sempre l’ha fet servir per exercir un control a favor dels interessos de les seves grans corporacions, entre les quals hi tenen un paper especialment protagonista les energètiques. D’aquesta manera ha fet ús de la força militar per contrarestar la dels seus opositors, com ha demostrat en la participació en nombrosos conflictes (Afganistan, Iraq, Líbia…).
L’OTAN ha estat, des del seu naixement, un instrument dels Estats Units per tenir un peu a Europa i crear dependència als països de l’Europa occidental, alhora que la feia servir per mantenir viva l’amenaça cap al seu tradicional enemic geopolític, Rússia, encara havent col·lapsat la Unió Soviètica el 1991. No en va, l’OTAN, en lloc de dissoldre’s com va fer l’organisme militar Pacte de Varsòvia, es va expandir admetent al seu si països fronterers amb Rússia, aprofitant la seva debilitat als anys 90. Cosa que sens dubte ha alimentat la retòrica nacionalista i militarista russa, que sustenta en gran part un règim de caràcter autoritari creixent que altrament estaria abocat al fracàs. L’amenaça de l’OTAN és per al Kremlin el millor argument polític per justificar el règim i els plans d’expansió militar a l’antiga àrea d’influència d’espai postsoviètic.
El 1991, el secretari d’Estat de George Bush, James Baker, va prometre al líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov que, si Moscou permetia la reunificació alemanya, l’OTAN no s’expandiria “ni una polzada” més enllà de l’Alemanya Occidental. Tot i això, Polònia i altres països que havien pertangut a l’antic Pacte de Varsòvia van ingressar a l’Aliança Atlàntica.
La proximitat de l’OTAN a territori rus i el manteniment d’armes nuclears nord-americanes a Europa i Turquia és lògicament percebuda per Rússia com una amenaça de seguretat. Sembla raonable que el Kremlin demani que Washington es comprometi a impedir que l’OTAN continuï expandint-se cap a l’est, cosa que de fet és un dels punts de la proposta russa de tractat amb els EUA sobre garanties en seguretat.
Demanem que la proposta russa d’un tractat amb els EUA sobre seguretat sigui difosa, estudiada i tinguda en compte, treballant des del diàleg i la diplomàcia en comptes de cedir a l’opció fàcil de l’escalada militar. Aquesta i altres propostes no poden ser rebutjades d’entrada pels EUA i l’OTAN. Al marge de determinades accions absolutament reprovables per part de Rússia, aquest país és qui ara proposa arribar a un acord perfectament assumible per rebaixar la tensió i és l’OTAN qui es nega.
Ni la UE, ni molt menys l’Estat espanyol, han mostrat cap indici d’autonomia ni molt menys responsabilitat, en el seu posicionament pel que fa a l’escalada bel·licista que s’està donant a l’Est del continent, que pot portar a una guerra que ningú no vol i que patiria la població civil. I que beneficiarà, com sempre, una àvida indústria militar, no només europea i nord-americana, sinó també russa, que en el millor dels casos s’assegurarà ingents contractes per una carrera armamentística i una reforçada despesa militar amb l’excusa d’una dissuasió que la única cosa que fa és augmentar la probabilitat d’un desenllaç violent del conflicte.
Demanem que el Govern espanyol i la mateixa UE se situïn en un lloc d’equidistància necessari entre els interessos geoestratègics nord-americans i russos. Cosa que no passa per enviar armaments ni suport militar al govern de Kíev, sinó al contrari, buscant un rol de neutralitat que rebaixi les tensions militars -deslligant-se de l’OTAN-, que els legitimi per iniciar converses amb Rússia de manera directa, convocar totes les parts a dialogar en una conferència de pau que posi fi al conflicte armat a Ucraïna. Espanya s’ha de sumar com a mínim al camí obert pel Govern alemany d’apostar per vies no militars per afavorir una desescalada del conflicte i evitar la guerra.
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara resulta que Putin, que és un dictador que no vol.amollar el poder, que subvenciona a tots els nazis i feixistes d'Europa,que va ajudar a Trump a guanyar les eleccions,que és el cap d'un estat capitalista, que les seves polítiques son masclistes, homòfobes i que ténen totes les característiques de la ultra dreta, pels fatxes mentiders i embullosos ara resulta que és comunista. Jo no sé quines piltrafes de mitjans de comunicació s'atreveixen a amollar aquests fakes, però és per fer-los tancar.
Això és el que passa per deixar governar els comunistes.
Si parlam de diàleg, els Estats Units no han negociat; Russia demana una zona neutral, tal com va exigir EEUU l'any 1962 amb Cuba (que també devia ser sobirana). L'agressió és inacceptable però si no hi ha negociació, no es pot resoldre el problema.
El problema és Putin. I crec que aquest problema només el poden arregkar els russos, que son els que més pateixen per la seva culpa, ja que els va prendre la oportunitat de convertir-se en un país democràtic i de ciutadans lliures. I com així Ucraina no pot ser de la Otan, de la Uniô Europea o d'on vulgui ser el seu pible sobirà? Només faltaria!
Artículo de opinión de Dbalears disfrazado de noticia.
La culpa la té Ucraïna per creure's un estat sobirà? La culpa és d'ella perquè duia una falda curta?
Un article d'opinió vergonyós. Pura propaganda cripto-soviètica.
Estos norteamericanos son peores que la peste; ahora sin encomendarse ni a Dios ni a Santa María han invadido militarmente a un pais totalmente soberano, sin motivo aparente alguno, causando muerte, dolor y miseria. Para esta gente el derecho internacional , ni ningún otro, existe. La ley de la selva.
Això no és una analisi política. És una opinió política. Per què Ucraïna no pot, en tant que estat sobirà, entrar dins l'OTAN? per què ho diuen els russos? aleshores són els russos els que tenen el poder sobre Ucraïna?
"El Centre Delàs d’Estudis per la Pau és un dels organismes socials pacifistes més prestigiosos del País". De quin país? Sembla propaganda pro-russa en estat pur.